Després de Sant Jordi...

Sant Jordi, dia de llibres i de roses, dia de bullici de gent buscant llibres; hi ha qui va sortir de casa a la cerca d’un llibre concret, altres es deixaven aconsellar, hi havia qui deixava que  l'atzar, aquella cosa ..., casual–o no-, d’aturar-se en una parada de llibres de segona mà, de topar-se amb una troballa literària.

Cues davant de les paradetes per aconseguir dedicatòries i signatures.

Paradetes de roses, roses de veritat –vermelles, blanques, blaugranes, fins a tota una gamma de color inimaginables- roses de paper, de roba, roses per menjar…

Tot plegat feien una passejada màgica i amb encant, acompanyada d’un

bon sol.

Els meus llibres de la Diada d’enguany no han estat cap novetat editorial, no, han estat dos àlbums clàssics que faran créixer la meva biblioteca personal una miqueta més. Raspall, un text de Pere Calders amb dibuixos de Carme Solé Vendrell i Jo les volia, un text de Maria Martinez Vendrell amb dibuixos de Carme Soler Vendrell,tots dos signats i dedicats per la il·lustradora.

Aquests àlbums són part de la col·lecció Mars. Mars és una iniciativa que es va començar a gestar al juny del 2007 i ha casat els interessos de Magenta Universal Productions (una editorial creada per recuperar els millors llibres il·lustrats per Carme Solé Vendrell) i l'Associació de Mestres Rosa Sensat que no son altres que recuperar àlbums il·lustrats descatalogats, tant els catalans com els universals i normalitzar la literatura infantil i juvenil.

“I ÉS BEN DE DEBÒ QUE VA FER-LI L’EFECTE QUE ACARICIAVA EL LLOM D’UN GOS. NO CALIA BUSCAR MÉS, VA LLIGAR-LO AMB UN CORDILL I AL CAP DE CINC MINUTS ESTAVA BEN LLUNY DE CREURE QUE ARROSSEGAVA UN RASPALL, SINÓ QUE TENIA EL CONVENCIMENT QUE “RASPALL” UN GOS DE RAÇA ESTRANYA, EL SEGUIA AMUNT I AVALL DE CASA SEVA.”

                                                                                                Raspall -Pere Calders-

“DE NIT SEGUIA COMPTANT AMB LA LLUNA COM A COMPANYA DE REFLEXIONS.

I FINS SORTIA A LA FINESTRA PER ANAR-LA A TROBAR, EN LLOC D’ESPERAR QUE FOS LA LLUNA QUE S’ACOTÉS A ELLA.

LA ROSER VEIA EN ELS ESTELS FINESTRES DEL CEL.

“DES D’ON EM DEU MIRAR LA MARE?”, PENSAVA. I S’ESFORÇAVA A ENDEVINAR-HO. NO LI VA SER DIFÍCIL.!

                      Jo les volia -Maria Martinez Vendrell-

 

Lectures compartides d'un diumenge a la tarda -Raspall: un conte de Pere Calders-

"El dia que el "Turc" -un cadell de gos- es va menjar el barret del senyor Sala, la senyora Sala va decidir que allò ja ultrapassava tota mesura canina, que només una paciència de sant podia haver tolerat que les coses arribessin fins allí. Per tant, reunida que fou la família  i demanat el parer de cadascú, hom acordà que la noia casada del jardiner es faria càrrec del "Turc" i el tindria a casa seva. 

El nen Sala va tenir un disgust de mort. Li semblava que no trobaria la manera de portar més endavant la seva vida, que sense el gos tota cosa era fada i sense objecte. Passat el moment de les llàgrimes, el problema que se li va presentar era el de donar un destí honorable a la quantitat d'afecte que l'absència del "Turc" deixava vacant. (...)"

Raspall és la història del nen Sala a qui li prenen el gos i busca desesperadament un substitut per abocar-hi tot l’amor que sentia pel Turc, el seu gos...

D’acord amb Pep Molist vers aquest text de Pere Calders la seva lectura, però, és complicada pels infants. Si bé el tema és ideal per a un infant, Calders no va fer cap concessió pel que fa a l’escriptura, i el llibre la reprodueix tal qual l’autor va escriure el conte, res però que no es pugui apaivagar amb un bon  treball i un bon acompanyament per part del mentor.

Carme Solé Vendrell Guanya el Premi Nacional d'Il·lustració

Cartes al ratolí 2006

La il·lustradora catalana Carme Solé Vendrell guanya el Premio Nacional de Ilustración que atorga el Ministerio de Educación Cultura y Deporte.

Raspall 1981

Jo les volia 1984