Reflexionant vers la importància de regalar experiències de lectura positives i emotives

Hi ha un cert protocol alhora de pensar en el foment de la lectura que es basa en aprenentatge de la mecànica de la lecto-escriptura, treballar la comprensió lectora i el gaudi de la lectura com a últim factor. Què tal si aquest últim factor el convertim en el primer per tal que els infants sentin la necessitat de recuperar aquelles sensacions de gaudi i que aquest desig sigui el motor i la motivació per aprendre a llegir?

Quants llibres pot llegir un infant? (quan es confon la quantitat amb la qualitat)

Rigau vol que els alumnes de primària llegeixin almenys 25 llibres l'any (Titular Diari Ara 01 de desembre de 2011)*

"Cal refundar l'escola acceptant com a punt de partida que la lectura és la porta d'accés al coneixement"

Segur que molts de vosaltres recordareu aquest titular (per als que no, al final d’aquest post hi deixo l’article complet).

Si bé és sabut que millorant la lectura i la comprensió l’infant es formarà una bona base per progressar en totes les matèries i en els seus resultats acadèmics, també s’ha de saber que en literatura infantil no tot s’hi val, cal ser curosos, tenir criteris i sobretot estimar i cuidar la infància i concebre-la com una etapa amb valor propi.

Hi ha alguns punts en la proposta de Rigau, que no puc evitar contemplar, que em provoquen especial preocupació i diverses reflexions. Fins a quin punt aquesta mesura és una mena d’invasió a la infància? M’explico. La infància dins el cicle vital és una etapa curta i cal viure-la bé, cadascú al seu propi ritme. Seria una llàstima i gran error que aquesta mesura, fos una mesura impulsiva i poc cuidada, entenent per impulsivitat donar més prioritat a la quantitat de llibres llegits que a la qualitat de la selecció d’allò que s’ofereix i es proposa per llegir.

Cal tenir en compte que un infant, fins i tot quan l’infant és bon lector (si és que hi ha bons i mals lectors), entre els 5 i els 15 anys podrà llegir un nombre limitat de llibres -sense parlar del plaer de la relectura, molt comú en l’etapa infantil-. Tots els qui estem en contacte amb infants i llibres hem rebut la petició gairebé infinita de llegir per quinzena vegada la mateixa història. També ho sabran les mares, pares, àvies i avis que una vegada rere una altra expliquen la mateixa història, amb les mateixes paraules als petits.

Per tant, la capacitat de lectura d’un infant requereix, entre altres factors, proposar una bona selecció literària.

Amb una bona selecció em refereixo, que hi ha llibres i àlbums il·lustrats que potser si no s’ajuden a descobrir, ningú més els oferirà l’oportunitat de fer-ho, ja sigui per desconeixement, per dificultat d’accés… Llibres que val la pena descobrir en certs moments i que mai tindran el mateix gust si es llegeixen abans d’hora o massa tard. Cert és que la bona literatura no té edats (hi crec cegament) però igual de cert és que hi ha llibres que descoberts durant la infància suposen una experiència irreemplaçable. Lectures compartides, escoltades, solitàries, sota el llit, asseguts al sofà, al pati de l’escola, a l’aula,… que poden ser determinants per orientar un interès, una imaginació, una sensibilitat. “ Esas lecturas que dejan huella y que por muy enterradas que puedan quedar más adelante, son imborrables”*

* Michael Butor, Les lectures de l’enfance, al número especial de L’Arc, dedicat a Julio Verne, núm. 29, segon trimestre de 1966, pp- 43-45.

*Rigau vol que els alumnes de primària llegeixin almenys 25 llibres l'any

La consellera impulsa un pla que comença enguany a 360 centres per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectora

Sònia Sánchez Barcelona | Actualitzada el 01/12/2011 17:55

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres l'any, i els de secundària, 30. Per fer-ho, recomana afegir als 30 minuts de lectura diària obligatòria ara a les escoles de primària, entre 10 i 20 minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes.

Tot i no ser obligatòries, aquestes propostes formen part d'un pla de govern que té com a objectiu "reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat". El Pla Nacional de Lectura 2011-2015 inclourà també mesures impulsades des de la conselleria de Cultura per millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea.

En l'àmbit escolar, el pla comença a aplicar-se ja aquest curs a 360 centres, 180 de primària i 180 de secundària, on els assessors lingüístics de la Generalitat faran un diagnòstic i acordaran amb els directors i els inspectors del centre una estratègia concreta per millorar els resultats dels alumnes en comprensió lectora, avaluant-ne els resultats al cap de tres anys.

L'objectiu de la consellera és que cada any s'afegeixin 270 centres més al pla. Entre els centres escollits per impulsar el pla, n'hi ha alguns amb baixos resultats de comprensió lectora i d'altres que actualment ja desenvolupen plans de lectura amb bons resultats. El projecte pretén establir col·laboracions sistemàtiques entre uns centres i altres per tal que comparteixin estratègies i bones pràctiques.

El pla de Rigau aposta també per fomentar molt "l'autoavaluació com a estratègia d'aprenentatge", de manera que els mateixos alumnes valorin sistemàticament el que han entès del text llegit i allò que els ha aportat la lectura. Per això, Ensenyament proposa que els alumnes elaborin un portafolis de lectura, com una mena de diari on reflexionin sobre el seu propi aprenentatge a través de la lectura i amb el qual els mestres puguin controlar també si els alumnes arriben o no als dos llibres mensuals que es recomanen per incrementar els seus resultats educatius en general.

Evitar explicar contes als infants perquè són massa durs, massa .... que ????

Per una banda, als adults ens toca donar seguretat, una vivència confortable; però això no vol dir que haguem de negar als infants l'existència del patiment, de la tristesa i de les coses i les sensacions que no ens són tan agradables.

Prenent a Freud com a base del següent raonament, el motiu rau en el fet que els humans, des de l'inici de la nostra vida, estem conformats de dues pulsions bàsiques, de vida i de mort.

Per tant, és absurd negar la pulsió de la mort, s'ha d'ajudar i canalitzar les pulsions però mai negar-les.

Així doncs, quines històries? les històries que són bones són les que hi ha conflictes, aquestes histories permeten a l'infant reconèixer-se en el seu pol negatiu mitjançant els personatges.

Els infants també experimenten, d'una manera o altra sentiments d'enuig, de gelosia, de ràbia.

Per això els contes tradicionals encara tenen vigència i han perdurat des de temps remots fins a dia d'avui i mostren, entre altres aspectes l'agressivitat de l'esser humà. Narrar aquest tipus d'històries és una manera d'acostar els infants a aquestes sensacions, sentiments intrínsecs en l'esser humà.

Per això és tan necessària la fantasia, la ficció i l'existència dels imaginaris socials vers als personatges. Personatges que responen a la pulsió de vida i altres que responen a la pulsió de mort.

I aleshores, per què els adults ens mostrem reticents a explicar segons quines versions dels contes (malauradament, sovint les versions originals)? Hauríem de tenir clar que quan un adult decideix no explicar una història que sentencia com a massa forta o dura, és el mateix adult que es mou per la seva pròpia por i pel raonament adult.

Hem de poder llegir i explicar contes als infants sense prejudicis. Només fent una oferta àmplia i variada ajudarem als infants a continuar el seu propi criteri.

"Fem de les biblioteques un lloc essencial" -Emili Teixidor-

- Joseph Bradosky va dir en un discurs d’agraïment en motiu de l’homenatge que li van fer en rebre el premi Nobel: “No us queixeu mai del preu dels llibres ni del preu de la cultura en general, perquè els llibres són molt més barats que la factura dels metges, dels psicòlegs i dels psicoanalistes, i fan molt més bon servei-.”  I afegia: “Si els polítics sabessin els beneficis de les paraules, dels llibres, de la poesia, els seus efectes saludables sobre la salut mental i moral de la població , dedicarien més pressupost a les biblioteques i a la protecció dels autors, perquè podrien rebaixar-lo en sanitat i en altres departaments”( TEIXIDOR, 2012)-

                   

Durant el passat mes d’agost (agost de 2013) la biblioteca de la meva població (i suposo que no deu ser l’excepció, tant de bo ho fos) va romandre tancada. És a dir, una biblioteca de capital de comarca amb 17.000 habitants deriva els seus usuaris a una biblioteca d’una població relativament veïna de 6.000 habitants.

En aspectes bioquímics, les persones en un altíssim percentatge estem formats de components que ens fan pràcticament iguals, idèntics. Són els trets morfològics –aparentment menys importants- els que són necessaris per diferenciar-nos, fer-nos més singulars. A fi de comptes ens fa diferents i ens identifica la nostra cara, els nostres gestos, les nostres maneres de pensar i de comunicar-nos.

Això mateix passa amb les institucions i organitzacions, resulta que en època de crisi i retallades s’ha cregut que la biblioteca és un servei del qual es pot prescindir, el que en llegeixo entre línies d’aquesta mentalitat és que darrera de l’ajuntament, hi ha responsables que no veuen més enllà dels nassos i que vetllen ben poc pels ciutadans. Les biblioteques haurien d’adaptar-se a les necessitats dels ciutadans, TAMBÉ EN HORARIS D’OBERTURA. Uns horaris amplis que permetin als ciutadans utilitzar els serveis de la biblioteca i a la vegada amortitzar la inversió feta en equipaments. Reduir els horaris d’obertura vol dir excloure a col·lectius específics de ciutadans dels serveis bibliotecaris.

Sembla ser doncs que n’hi ha encara uns quants, alguns que malauradament ens representen i prenen decisions per la resta, que ignoren o volen no obrir els ulls i no valorar les biblioteques en totes les seves dimensions.

“La pela és la pela…” diuen,  i també  hi ha qui diu que la cultura no dóna diners, doncs caldria ser conscients que les biblioteques ajuden a regenerar el teixit productiu cultural en moments de crisi perquè generen negoci per les industries culturals del país. D’una banda amb la compra directa de llibres i altres documents i d’una altra, a través de la creació de lectors, que són potencials compradors i consumidors.

Fonts:

TEIXIDOR, Emili. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2012. Pg. 22

Argumentari professional. El valor de les biblioteques en món en crisi del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Decàleg personal d'intencions i conviccions a de tenir en compte en el desenvolupament de la lectura i l’escriptura dels infants

La idea  d’elaborar aquest decàleg és la de recollir allò que crec essencial, les meves conviccions i intencions vers el desenvolupament de la lectura i l'escriptura dels infants. A la vegada que em pugui servir de recordatori a l’hora de dur a terme la meva tasca.

 

 1. El llenguatge és creativitat, elaboració i canvi, procés dinàmic, conversa i interacció, i s’ha d’aprendre i d’ensenyar posant ènfasi en aquesta visió i no en la dels paradigmes i les anàlisis que el fragmenten, el paralitzen. Aquest és el repte.

“Aprenentatge per osmosi, per absorció de fora. Aprenentatge per transmissió directa o indirecta, conscient o inconscient. Aprenentatge calmat, valent, tímid o entusiasta, alegre... Aprenentatge a casa, a l’escola, al carrer, als llibres, a la televisió, al joc. Aprenentatge en soledat o en companyia, però aprenentatge sempre si s’està viu. De bon començament i fins al final.

Així doncs..., vivint i aprenent” Mari Carmen Díez Navarro a Les arracades de la mestra (Graó ,

2011)

2. L’adult ha de dedicar cada dia una estona a llegir en veu alta als infants. És a partir del discurs oral d’una narració que l’infant podrà apropar-se afectivament als llibres i descobrirà la forma del discurs escrit (l’estructura, el tipus de llenguatge, etc.). Cal escollir obres diverses i riques en llenguatge i establir un moment i un espai adequats per a compartir-les.

“Siusplau explica’m una història! No m’importa quina, no com. Que sigui tan lluminosa com incomprensible, que sigui tan familiar com estranya, que sigui nova, que sigui coneguda. Explica-me-la i així tornaré a somniar”

Jaume Centelles a La biblioteca, el cor de l’escola (Rosa Sensat, 2005)

3. L’adult ha d’esdevenir mediadora i fer de pont entre els llibres i els infants, estimular-los i transmetre el valor de la lectura a la comunitat.

 “La veu de la mare, del pare, de la mestra té una funció insubstituïble, `per la qual cosa, quan s’explica una història a l’infant, encara que no sàpiga llegir es produeix una transformació del llibre, que passa a ser un simple objecte de paper imprès a un mèdium afectiu, és a dir, es converteix en un instant de vida.”

Alícia Toledo

4. L’adult ha de ser sensible als interessos, a les motivacions i als desitjos dels infants, tenir en compte els seus raonaments, les seves creacions, i d’aquesta manera apropar-los al desig de conèixer junts les paraules.

Moncho y el maestro están en un huerto comiendo manzanas y Moncho pregunta al maestro por La Otra Vida.

“¿Qué dice su madre?” pregunta el maestro, tras la respuesta vuelve a preguntar el maestro “Y ¿qué piensa su padre?” tras la respuesta: “Y ¿USTED QUÉ PIENSA?”

Diàleg extret de la pel!licula La lengua de las mariposas

5. S’ha de comprendre que llegir i escriure són dos processos diferents però totalment interrelacionats, que un no precedeix l’altre. Tot i així es necessiten estratègies diferents per treballar-ne un i l’altre.

“els límits del meu llenguatge són els límits del meu coneixement” 

L. Wittgenstein

6. Un dels mecanismes d’aprenentatge dels infants és la imitació. L’adult, ha de ser conscient d’aquest fet i ha d’esdevenir un

referent, un model. La mestra ha de ser un referent lingüístic, per tal d’oferir a tots els infants l’oportunitat de veure un adult (per ells de referència) de manera constant. Un adult que llegeix, escriu i empra un llenguatge adequat i correcte. La mestra ha de ser un referent en lectura i un referent en escriptura.

“qui viu en estreta relació amb els infants descobrirà que tota acció exterior els influeix” Goethe

7. Proposar, no imposar. Si es tracta la lectura com un obligació, és molt possible que acabi sent desagradable per a l’infant. Per aquesta raó és important incitar-lo, però no obligar-lo. De la mateixa manera que cal ajudar els infants a tenir cura i respecte pels llibres.

8. L’adult ha de ser coneixedor de tots els materials i les estratègies que té a l’abast, saber donar-hi l’utilitat i sentit segons les necessitats de cada grup i de cada infant. De la mateixa que ha de tenir en compte la seva disposició. Ha de realitzar una treball de preparació tant dels materials com dels espais per tal d’ oferir als infants oportunitats d’aprenentatge. Amb això em vull referir que s’ha d’entendre l’ambient i l’organitazació de l’aula com a quelcom educador, els infants hi han de trobar l’harmonia en l’ambient i en els materials.

“L’entorn ha de proveir l’infant de totes les possibilitats de concentració i d’elecció. Els objectes han de poder ser memoritzats fàcilment per tal que al cap d’un temps l’entorn no representi una novetat. Així, quan l’infant entra a l’aula animat per activitats interiors que desitja expressar, la seva atenció no és desviada per coses noves”

Maria Montessori comunicació feta el 1963

9. Vivim en una societat que premia l'encert i penalitza l'error. Per al nostre sistema educatiu l'error és estèril i buit de contingut. Com a mestra no vull cronificar aquest topic ni formar part d'aquesta perpetuació del statuo quo per que considero que considerar una opotunitat per aprendre és intel·ligent. Paradoxalment, l’ocultació de l’error impedeix l’aprenentatge.

Un “kor” és un cor malalt. Necessita vitamina C. 

Gianni Rodari

10. L'adult ha d’avaluar la seva pràctica educativa per tal de millorar.

"Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñas." 

José Ortega y Gasset

Les biblioteques dins l’economia de la vida

Des que vaig decidir escollir la meva especialització (Bilioteca escolar i animació a la lectura) i explico quins són els meus objectius i plantejaments de futur en el camp academic i professional; que no són altres que dedicar-me a l’ambit de recerca i innovació en el camp del foment, l’animació a la lectura i tot allò que hi estigui relacionat, sol ser bastant comú una expressió del tipus “els llibres estàn sentenciats, són per als melancòlics i els romantics”. A més del típic, aquell que diu “Els nens ara, ja no llegeixen, hi ha coses més divertides”.

No obstant, jo segueixo defensant que la biblioteca és i serà una necessitat i un  recurs útil per aconseguir un ensenyament de qualitat.

Crec que actualment en la societat de la informació que ens trobem immersos, la gran majoria ha acabat per creure que els mitjans i els recursos de la informació que actualment tenim a l’abast són una finalitat en ells mateixos quan en realitat són i haurien de ser mitjans. Amb això vull dir que tenim milers i milers d’accessos a informació però el que hauría de passar és que aquesta es convertís en coneixement.

Les biblioteques no poden ser valorades socialment com elements en via d’extinció, si nó més haviat han de ser pensades i vistes com a simbols vius de la contemporanietat dels mitjans i els suports que caracteritzen la nostra actual realitat.

La realitat en moltes poblacions és que, tot i l’evident “crisi” en la que ens trobem immersos, els ajuntaments veuen les biblioteques com un recurs poc útil per a la ciutadania i això es veu reflectit en els escassos o nuls recursos que s’hi destinen.

Moltes de les biblioteques duen a terme activitats i es mostren mes o menys mesures actives és perquè al darrere hi ha gent (bibliotecàris i bibliotecàries) que encara mantenen ganes i il·lusió i no han deixat de creure, malgrat tot, en el potencial que te aquest servei en l’economia de la vida.

Gràcies! (unes paraules que crec que paguen la pena compartir-les)

La gramàtica catalana és molt savia, quan estem tristos només n'estem, del verb estar, per tant, és un estat passatger, que passarà en algun moment d'un futur pròxim. En canvi, quan som feliços, en som, del verb ser, per tant, és un estat permanent, que no es veurà alterat per res del món

(...)i les petites coses, aquestes coses que semblen tan banals però que són tan essencials a la vida*.

Petits fets que s'agraeixen tant! 
Moltes gràcies! :)

*Mercè Rodoreda a L’art de la vida

He encetat el racó de Reflexions!

Danniel Goldin; el concepte d’apropiació i el concepte d'hospitalitat associat a l'edició de llibres: “Una persona que llega a unabiblioteca o a una librería, a partir del contacto con una obra, una frase ouna palabra, puede sentir que el mundo es un poco más amigable y un poco máshabitable.

Reflexionant... construïnt coneixement

El valor i el sentiment d'apropiació vers un llibre....

L’única manera mitjançant els llibres adopten valor (que no es repetint que els llibres tenen valor) és quan el lector sent que el llibre li ha dit alguna cosa a ell, com si es tractés d'una carta personal gairebé secreta, i que se'l pot apropiar. Quan això passa és quan la gent sent que els llibres tenen un valor.