Els llibres, la lectura, la seva màgia i jo

Quan era petita res no m’agradava més que les històries, els contes i trepitjar els tolls d’aigua. Records convertits, ara, en elements d’infància que em (ens)  transporten a llocs, emocions, experiències viscudes, llegides, escoltades, somiades,... persones de fa ja uns quants anys.

A la meva vida han entrat, sortit, tornat, fugit moltes persones, però només una, ha estat capaç de traficar jugar, comerciar, viure, il·lusionar amb els somnis, de fer-me imaginar sense límits, llegint-me contes i explicant-me històries, i possiblement, és per això que amb més o menys mesura avui sóc en aquesta aula i estudiant aquesta menció.

Un llibre? Doncs la veritat no ho sé. Un conte? això si. Sorprenentment ni la Caputxeta Vermella, ni en Patufet, ni els tres porquets, no. La felicitat de Mercè Rodoreda és per mi EL CONTE amb majúscules. La seva riquesa de sons, sensacions, detalls, explicats i llegits de tal manera, per ella, la traficant de somnis, els feien palpables, oïbles, ensumables,...

Un llibre? Potser si que en puc dir un com a punt de partida al meu hàbit lector, Vint-i-dos contes de Mercè Rodoreda. Un llibre que més que llegit el vaig saber escoltat, però a partir del qual vaig descobrir que amb els llibres podia imaginar, volar, tocar de peus a terra, fins i tot emmirallar-me, vaig descobrir la màgia.

És per tota aquesta màgia que avui perdo tardes senceres a les llibreries, es per tota aquesta màgia que a casa, tinc dificultats per trobar un racó per guardar-hi tots els llibre, que sovint he pensat a cedir-los, regalar-los o intercanviar-los, però els hi arribes a agafar tal afecte que els guardo, tots, com un tresor. És per que visc envoltada de tresors que vull que els infants també hi visquin i que gaudeixin de la seva màgia

I és que l'emoció, la passió es contàgia no s'imposa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada