** Una miqueta més de mi... (guardo històries dins les ampolles)
Una ampolla buida…
bé… aparentment buida
Perquè les coses sembla que són una cosa i
sovint, com gairebé tot a la vida, no són el que acaben
semblant.
En aquest cas, les ampolles, juguen el paper de contenidors,
sovint amb un estereotip massa específic del que han de contenir, habitualment,
líquids.
(Però jo els hi he trobat una altre ús que és el de guardar-hi histories, històries tant de veritat com les que penso, les que m'invento i les coses que he somiat.)
Dins de cadascuna de les ampolles que porto, hi
ha una d'aquestes històries
Quan les coses no són el que
semblen cal fer una altra mirada.
Menys és més i ara és tot.
**El REGAL: L’Elegància de l’eriçó -L'Élégance du hérisson- de Muriel Barbery
La nit del
meu vint-i-cinquè aniversari, algú que sap que el millor regal que se’m pot fer
és un llibre em va regalar aquest Llibre, que a aquestes alçades ja és per mi EL LLIBRE.
Quan em va
entregar el regal em va dir “quan he llegit la contra portada he sabut que era
per tu, sembla la descripció perfecta de com ets, com un eriçó”.
Deia així: -ella és com
els eriçons, animals “falsament indolents, tremendament solitaris i
terriblement elegants-
Aquest va
ser el criteri de la seva tria, quelcom que semblava recordar-li a mi (que no és
poca cosa); tot i que possiblement no sabia que -però si que ho intuïa per la
fullejada que prèviament havia fet a la llibreria-, m’estava regalant una
delícia, plena de referències literàries d’alt voltatge.
Una delícia plena de
profunditat i gran bellesa, bellesa impertinent, a vegades fins i tot cínica i
amb un humor molt fi.
Un elogi a la lectura, al pensament i al bon
gust.
Muriel
Barbery va obtenir amb L'elegància de l'eriçó el Premi dels llibreters
francesos 2007.
“Jo crec que la gramàtica és
una via d’accés a la bellesa. Quan parles, quan llegeixes o quan escrius,
t’adones de seguida si has fet una bella frase o si estàs llegint-ne una”
Muriel
Barbery (2007), L’elegància de l’eriçó.
**Gràcies! (unes paraules que crec que paguen la pena compartir-les)
La gramàtica catalana és molt savia, quan
estem tristos només n'estem, del verb estar, per tant, és un estat passatger,
que passarà en algun moment d'un futur pròxim. En canvi, quan som feliços, en
som, del verb ser, per tant, és un estat permanent, que no es veurà alterat per
res del món
(...)i les petites coses, aquestes coses que semblen tan banals però que són tan essencials a la vida*.
Moltes gràcies! :)
*Mercè
Rodoreda a L’art de la vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada