Reflexions


Danniel Goldin; el concepte d’apropiació i el concepte d'hospitalitat associat a l'edició de llibres: “Una persona que llega a una biblioteca o a una librería, a partir del contacto con una obra, una frase o una palabra, puede sentir que el mundo es un poco más amigable y un poco más habitable.”


Pel que fa al concepte d'apropiació, Goldin explica que els llibres tenen un cert valor que es pot analitzar des de la crítica o des de la teoria literària, però el que passa a cada un dels lectors es quelcom absolutament sorprenent i diferent.

L’única manera mitjançant els llibres adopten valor (que no es repetint que els llibres tenen valor) és quan el lector sent que el llibre li ha dit alguna cosa a ell, com si es tractés d'una carta personal gairebé secreta, i que se'l pot apropiar. Quan això passa és quan la gent sent que els llibres tenen un valor.

Sovint mestres, pares, la societat en general, tendeixen a penalitzar aquestes apropiacions. És aquí on hi ha l'error, ja que el que s'ha d'estimular és el desig d'apropiació. No d'una apropiació no raonada, sinó d'una apropiació -sigui quina sigui- que cada vegada sigui una apropiació més raonada i que tendeixi a analitzar les riqueses de l'obra literària.

Això vol dir que s’ha de posar en dubte els cànons literaris? Rotundament no. Els cànons literaris són clarament necessaris per tenir un lloc comú de trobada, on s'arribi i s'hi discuteixi.  El problema rau en la ja (personalment crec que perpetuada i molt perillosa) reticència a discutir sobre les figures canòniques, ja que la idea de què quelcom canònic s'ha d'obeir sembla ser que està molt extensa. “El canon tiene que estar reformulándose continuamente y evidenciando sus propias condiciones de selección” –Goldin-.


Goldin a la seva obra “Los días y los libros. Divagaciones sobre la hospitalidad de la lectura” desenvolupa i explica el concepte d'hospitalitat.

L'hospitalitat és un art que es practica des de l'antiguitat, diu. És l'art de fer sentir a l'altre, al foraster, com a casa quan no està a casa seva. “Es decir, una persona que llega a una biblioteca o a una librería, a partir del contacto con una obra, una frase o una palabra, puede sentir que el mundo es un poco más amigable y un poco más habitable”.

La hospitalidad tiene que ver con el dialogo, con esa capacidad que  tu tienes de construir un espacio con el otro”. Goldin explica, a tall d'exemple, una norma d'hospitalitat que existeix entre el beduïns. Els beduïns quan volen que marxis et serveixen una copa plena i quan volen que et quedis et serveixen la copa a la meitat. La copa a mig omplir vol dir que la continuaran omplint. El buit que queda és el que tu has d'omplir, l'altra part que has de construir. Aquest buit és el blanc d'una pàgina.

Així doncs allò important no és el llibre, ni el seu valor, ni l'important o reconegut que és el seu autor. L'important és que el lector se l’apropiï. Aleshores és quan es serveix la copa a mig omplir, que hom ha d'anar omplint. Per tant, sempre hi haurà una font que s'anirà omplint cada vegada més. Però, i molt important, sempre estarà oberta a que hi hagi un espai buit perquè el lector pugui estirar, reposar, s'acomodi i guardi una estona de silenci.

L'art de la lectura té molt a veure amb l'art de la conversa que requereix, entre moltes altres coses, la capacitat del silenci. Emmudir uns instants i deixar que les paraules parlin per si soles.

Referència bibliogràfica article: Un diàleg amb l'editor Daniel Goldin (no s'han trobat més dades de referència a l'article)
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada