Tria personal d'àlbums il·lustrats


Aquesta secció vol ser una tria personal dels àlbums il·lustrats que més m'agraden i que crec que són dignes de mirar, llegir, admirar.Començaré amb el que, per mi, és l'àlbum il·lustrat que més m'ha agradat en molt de temps -de fet, ho anomenaria com una mena d'amor a primera vista-, i continuaré amb àlbums que ja són considerats com a clàssics i així aniré avançant.

Vers a l'edat recomanda dels àlbums, per a mi, sempre serà resolta com a: indefinida. No crec en la classificació dels àlbums, contes, llibres per edats. I és que crec que no hi ha edats adequades, hi ha bones i males il·lustracions i d’igual manera bones i males histories.

Un àlbum, un conte, un llibre el podem saber llegit però també escoltat. Els infants són receptors (oïdors) abans de llegir, per tant és l’adult qui tria, qui llegeix... i ja sabem que l’adult ha de triar una història, un llibre que li agradi, que li transmeti coses. Per tan un bon llibre, un bon àlbum, una bona història ensiserà a petits i a grans.

Voldria afegir que no (només) s’ha d’oferir als infants llibres que són fàcils de mirar, llibres que es miren sols, sinó que també és interessant que es creïn aquells espais on infant i adult comparteixen i reforcen vincles.

I sobre tot, sobre tot no deixem de llegir ni d'explicar històries als infants quan ja llegeixen per ells sols, a tots ens agrada que ens expliquin històries.



Un día diferente para el señor Amos


Autor Philip C. Stead
Il·lustradora Erin E. Stead
Traducció Sara Sepúlveda Martín
Editorial Océano Travesía
Any 2011
Número de pàgines 32
Suport paper
Format i pes 
24x22x1 (cm)/360 (grams)
ISBN9786074005288
Edat recomanada indefinida

Cada matí el senyor Amos es lleva molt aviat, i després d’un esmorzar a base d’avena i te, puja a l’autobús número cinc per començar la seva jornada al zoo. Per molt atapeït de feina que vagi, el senyor Amos sempre busca temps per jugar a escacs amb l’elefant, deixar-se guanyar per la tortuga en una cursa, asseure’s tranquil·lament amb un pingüí molt tímid, netejar-li el nas a un rinoceró al·lèrgic i llegir contes a un mussol que té por de la foscor.

Un dia, el senyor Amos, es desperta trobant-se malament i no pot anar a treballar. Els animals del zoo l’esperen i quan veuen que passen les hores i el senyor Amos no arriba, decideixen canviar els rols i ser ells qui el van a visitar.

Aquest àlbum és un elogi a l’amistat i a la dedicació d’aquells que ens cuiden, que es preocupen pel nostre ben estar. En parla de l’amistat, dels seus llaços i el valor de cuidar les relacions, la constància.
És un conte tendre i emocionant. Amb un text senzill carregat d’humor i doble sentit que ens parla d’una manera molt profunda de viure sol i de la companyia, ens mostra d’una manera molt simple i commovedora com estar “aquí” per l’altre i com acompanyar la soledat. Les diferents relacions que té el senyor Amos amb cada un dels animals podrien (són) ser la metàfora de les diferents maneres d’expressar l’amistat i de fer companyia. Tot plegat complementat per unes il·lustracions exquisides. Cal destacar la gran harmonia que es transmet entre el text i les il·lustracions.

Les il·lustracions del llibre són dibuixos a llapis sobre gravats en color fets amb planxes de fusta, aporten calidesa i una textura molt apreciable. Un dels trets destacables del àlbum és l’ús moderat del color.

El text i la imatge no només es complementen, sinó que de la imatge sola se’n pot fer una lectura, un “anar més enllà”, ja que hi ha elements que el text cita (com podria ser el globus vermell que porta el pingüí i que és present a moltes il·lustracions) que també ens vol explicar alguna cosa (o no).
Tot i que es tracta d’un treball molt net i amb molt d’aire, hi ha molts petits detalls per anar descobrint (subarguments visuals).
La seva lectura de ben segur es veurà aturada per observar, això en fa una lectura calmada, fins i tot palpable.

Pel que fa al llenguatge està pensat per acompanyar les il·lustracions, fent del text una lectura agradable.

Es per els jocs de paraules i la seva sonoritat, el text ric i a la vegada planer i entenedor que dona molt joc a l’hora de llegir-lo en veu alta. 




Allà on viuen els monstres
(Where the wild things are)

Autor Maurice Sendak
Il·lustrador Maurice Sendak
Traducció María Viu
Editorial kalandraka
Primera publicació: 1963
Número de pàgines 48
Suport paper
Format
25x21,5
ISBN978-84-8464-692-1
Edat recomanada indefinida



En Max és un nen juganer, entremaliat i, a vegades, una mica tossut. Aquesta és la història d'un nen capaç d'evadir-se amb la imaginació, de crear un món fantàstic dins la seva pròpia habitació, de fer un viatge al país on viuen els monstres, fins a convertir-se en el rei de totes les feres.

Lluny de ser una historia de fades Allà on viuen els monstres és una història que ens mostra com la fantasia ens ajuda a crèixer, ens mostra l'enfrontament entre la realitat i el somni.

Pel que fa a les il·lustracions Maurice Sendak juga, de manera excel·lent, amb el tamany de les il·lustracions, que van in crescendo a mesura que el protagonista entra en el món dels somnis, fins a arribar al clímax de l’aventura onírica d’en Max, quan es converteix en rei dels monstres i els dibuixos ocupen la totalitat de la pàgina.

Quan en Max comença a trobar a faltar la seva llar el tamany de les il·lustracions disminueix fins  de nou al lector dins el pla real de la història. D’aquesta manera, l’autor, va creant una atmosfera de tensió.

Allà on viuen els monstres és una obra de referència dins la literatura infantil de tots els temps. Amb aquesta obra Sendak va rebre la Medalla Caldecott l’any 1964 i el Premi Andersen (concedit per l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil, IBBY) al 1970 



Anem a caçar un ós
(we're going on a bear hunt)
 
Autor Michael Rosen
Il·lustradora Helen Oxenbury
Traducció Isabel Olid
Editorial Ediciones Ekaré
Primera edició: 1989
Número de pàgines 38
Suport paper
ISBN 978-978-8494-02-7
Edat recomanada indefinida



Aquest àlbum va ser publicat l’any 1989 i ha esdevingut tot un clàssic, té els seus orígens en una cançó popular anglesa.
La història ens narra com un pare gens convencional proposa als seus fills sortir a caçar un ós Anem a caçar un ós, i en volem un de gros!.

Travessen un camp, un riu, un bosc “Xuix, xuaix, glup, glup, glupglup, xipi, xopi, típiti, tòpiti i… tenen por? No! Cap d’ells en té de por i per tant continuen l’aventura, una experiència sensorial per tots els protagonistes de la història però també per els lectors. Un camp, un riu, un bosc, el fang, una tempesta “Xuix, xuaix, glup, glup, glupglup, xipi, xopi, típiti, tòpiti  fins arribar a la cova on viu l'ós. I ara qui té por? I de cop la història torna enrere, passant pels mateixos escenaris en recorregut invers, repetint onomatopeies i fugint d'un ós

La història te una estructura repetitiva que la fa fàcil per als més petits. Les il·lustracions  de Helen Oxembury que amb una exquisida senzillesa convinen el blanc i negre i el color fan del conjunt sigui rodó. 





A continuació us deixo la història interpretada per Michael Rosen, l'autor de l'àlbum, no té preu! Espero que en gaudiu tant com jo.






OH!que bonic és panamà

Autor Janosch
Il·lustradora Janosch
Traducció Helena García
Editorial Kalandraka
Primera edició: 1978
Número de pàgines 52
Suport paper 15x21,5 cm
ISBN
Edat recomanada indefinida


Un bon dia, surant pel riu, apareix una caixa que fa olor de bananes i que prové de Panamà, des d’aquell moment la vida del petit Ós i el petit Tigre es transforma totalment. Panamà es converteix en la terra dels somnis del amics i  decideixen emprendre un llarg viatge, equipats amb un cassola vermella i una canya de pescar i acompanyats per la seva joguina, el tigre-ànec. Tots dos inicien un camí que els portarà a conèixer nous amics.

Panamà és el particular locus amoenus del Tigre i l'Ós, la terra dels seus somnis i la seva recerca és un viatge iniciàtic cap a la maduresa personal, l’aventura quotidiana i la descoberta de noves emocions.

De narració pausada i volgudament innocent i il·lustracions alegres, d’estil infantil i amb freqüents picades d’ullet al lector. Un història que desprèn optimisme i il·lusó amb un final que no ens deixarà indiferents.





Montañas en la cama



Autora: María Molina
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Editorial: OQO Editora
Any: 2013
Número de pàgines: 40
Suport: paper/ 22x28 cm
ISBN: 978-84-9871-443-2
Edat recomanada indefinida



En Marín té una tècnica gairebé infalible per superar les seves pors, amagar-se sota el llit, quan la tècnica no acaba de funcionar decideix anar-ho a explicar als seus pares.

La puerta estaba extrañamente cerrada.
Se pegó a ella para investigar y escuchó:
papá respiraba cansado,

como cuando iba al monte.
Y mamá, también.

¡Ahí va!

¡Les ha salido una montaña en la cama!


Aquesta excursió nocturna a l’habitació dels pares d’en Martín transporta al lector a una historia divertida, que tracta la sexualitat amb molt d’humor, naturalitat i tendresa. 

L’autora, d’una manera gens ensucrada, reprodueix els diàlegs entre el pare i la mare. La inocència d’en Martín i la seva gran imaginació (la que per sort tenen tots els infant i que no hauríem de perdre mai) fa que acabi transformant la nit d’amor dels seus pares en quelcom còmic.



—¡Umm…! –dijo él.
—¡Umm…! –dijo ella.

Se han parado a comer.

Seguro que mamá habrá hecho tortilla.
Papá se chupa los dedos.
¡Qué suerte!


¡Pues yo también quiero subir montañas en la cama
y comer tortilla de patata!


Quan a les il·lustracions de Sonja Wimmer transmeten delicadesa i tal com diu la mateixa il·lustradora va emprar com ingredients “humor, exageración y algo de poesía”. La seva riquesa permet fer una lectura rica en matisos.  Els dibuixos estan fets a llapis, pastels i acrílic blanc. Els llençols i els vestit estan fet a partir de diversos paper i estampats.

Tot un encert!




Caperucita Roja
 
Autor Germans Grimm
Il·lustrador Kveta Pacovská
Traducció -
Editorial Kokinos
Primera publicació: 2008
Número de pàgines  32
Suport paper
Format -
ISBN 9788496629868
Edat recomanada indefinida

¿Cuáles son sus recuerdos en literatura infantil? ¿Los cuentos que le leían en la infancia han sido relevantes en sus obras posteriores? Cuando era niña, leía muy a menudo los cuentos de Hans Christian Andersen, que era uno de mis autores preferidos. Luego, leí Alicia en el país de las maravillas, de Lewis Carroll. Adoro ese libro, tanto que hubiera deseado ilustrarlo aunque es algo que nunca he podido hacer.
(fragment d'una entrevista a Kveta Pacovská*)


Aquesta edició és la versió clàssica del conte de la Caputxeta Roja dels Germans Grimm on cada pàgina, il·lustrada per Kveta Pacovská, és digne de ser qualificada d'obra d’art modernista. L’artista mitjançant diferents tècniques pictòriques on l'abstracte i les referències del conte clàssic es van retrobant constantment,  transporta al lector a nous escenaris i el fa vivenciar un gran reguitzell de sensacions que van des de la força, la por, la intensitat, la delicadesa,...

Aquest àlbum és una oportunitat 
excel·lent per iniciar als infants, mitjançant un text clàssic, en les avantguardes artístiques europees. La influència de l’obra de Kandinsky, Paul Klee o Joan Miró és clara en aquest àlbum (i en la major part de l'obra de l'artista).

Kveta Pacovská va nèixer a Praga l’any 1928, va estudiar i graduar en Arts Aplicades. L’any 1992 va rebre el Premi Hans Christian AndersenPacovská basa la seva obra en les avantguardes artístiques europees, geometries, espais i colors –la seva paleta cromàtica és limitada i molt contrastada: vermell, verd, groc, blau i blanc-

Alguns dels seus títols més coneguts destaquen: Mon Ami Invisible, Le Theatre de Minuit, Corne Rouge, Tour a Tour y Un livre Pour Toi.

M’agradaria compartir aquesta entrevista amb la il·lustradora per poder-la conèixer una mica més quina és la seva relació amb el món de la literatura infantil.



imatge: sobrinojavier.blogspot.com.es


 *KVETA PACOVSKA, un museo al alcance de la mano
(font de l’entrevista: http://sobrinojavier.blogspot.com.es)


Kveta Pacovska ha creado un concepto propio de libros para niños cuidando
e interviniendo en todas las facetas de la obra: papel, diseño, formato, tipografía, troquelados… Sus libros irradian fuerza, intensidad y riesgo, pero también destilan ternura, delicadeza y mimo. Pacovska está en constante búsqueda, siempre explora espacios nuevos, formas distintas, soportes atrevidos. Con el paso de los años se ha reafirmado en sus postulados artísticos y cada nuevo libro es un canto a la libertad, a la imaginación y a la creatividad.
 

Iniciamos esta entrevista con Kveta valorando su trayectoria y cómo se siente a sus 84 años con más de 60 años de carrera artística. ¿Cómo valora su trayectoria como creadora de libros después seis décadas de trabajo?
 

Estoy satisfecha con la dirección tomada para crear los libros sobre números, letras, formas, colores, y para hacer del papel un bonito amigo.


¿Cómo se siente después de ver sus libros en este tiempo?¿Afortunada, dichosa, alegre…?

Feliz, naturalmente.

¿Cree que el mundo de la literatura infantil ha entendido y valorado su obra? ¿Y los lectores, niños y adultos, ellos comprenden y aprecian su trabajo? ¿Qué sensación tiene? 
Espero que el mundo de la literatura infantil entienda y valore mi trabajo, lo espero y creo en ello. Los niños sé que me entienden, lo han hecho siempre.

¿Qué piensa cuando escucha o lee que sus libros son modernos, arriesgados, rompedores? ¿Qué busca con sus libros? 

Pienso que son así, que siguen siendo así: modernos, valientes y arriesgados. Espero que sean una gran experiencia para el lector.
 

Continuamos conversando sobre los inicios de su vocación artística. ¿En qué momento descubrió la ilustración como forma de expresión? 
Podría decirse que cuando nací. Lo cierto es que lo descubrí muy temprano. Más adelante, en compañía de mi querida abuela que me enseñó muchísimo acerca de las cosas hermosas hechas con las manos; como un pastel de Navidad que hice con ella y que describiría como mi primera escultura.

¿Qué movimientos pictóricos, teatrales, musicales le han influido más en la configuración de su estilo artístico?
Pienso que la pintura fue, y sigue siendo uno de mis favoritos; y la escultura, también. Posteriormente, el movimiento Bauhaus y el estudio de la historia del arte, también del arte moderno.
 

¿Cuáles son sus recuerdos en literatura infantil? ¿Los cuentos que le leían en la infancia han sido relevantes en sus obras posteriores? 
Cuando era niña, leía muy a menudo los cuentos de Hans Christian Andersen, que era uno de mis autores preferidos. Luego, leí Alicia en el país de las maravillas, de Lewis Carroll. Adoro ese libro, tanto que hubiera deseado ilustrarlo aunque es algo que nunca he podido hacer.

¿Qué influencia ha tenido en Usted el clima cultural y político de Praga en las décadas en las que estudió? ¿Había mayor libertad en la creación para un público infantil que en el mundo del arte?  
Así es. Me encanta estar en estrecho contacto con el mundo del arte y encuentro el espacio para ello en el libro; esa es la razón por la que empecé a hacer los libros para niños. Seguimos hablando sobre la génesis y los distintos elementos que forman sus obras. 
¿Cómo es el camino que recorre un libro desde que aparece la idea en su cabeza, hasta que lo tiene impreso en sus manos? 
Es un proceso muy largo que a veces me lleva años. Después, cuando lo tengo claro en mi mente puedo crearlo en muy poco tiempo.


En sus libros une todos los componentes: ilustraciones, papel, texto.... ¿Intenta que sus libros se conviertan en algo más que un libro, en una obra de arte en su conjunto y en su globalidad?

He intentado hacer los libros como objetos de arte en papel, como pequeños museos para la palabra y las imágenes. Siempre procuro hacer mi trabajo en dirección hacia un objeto de arte. Sé que ese no es el camino para todo el mundo pero es exactamente mi camino.

La repetición de personajes en sus diferentes obras, nos hace pensar que nos encontramos ante un mismo libro en distintos capítulos. ¿Hacia dónde quiere conducir a los lectores, niños o adultos, con ese mundo artístico personal?
 Mis libros tienen un sentido de continuidad, lo que es muy importante porque es mi propio universo. Yo invito a los lectores a introducirse en mi mundo de creatividad y me siento muy complacida si la invitación es aceptada.
 

Su paleta cromática es limitada y muy contrastada: rojo, verde, amarillo, azul y blanco, principalmente. ¿Qué siente usted cuando los usa? ¿Qué quiere mostrar con los colores que utiliza? ¿Por qué se ha quedado con esos tonos para sus libros? 
Cuando era niña me preguntaba cómo era posible que la gente no supiera que cada día tiene su propio color que puede cambiar dependiendo de las situaciones o de los sentimientos del momento. Se trata de una cuestión emocional.

A mí me gustan todos los colores pero, sobre todo, me gusta escoger aquellos que producen un máximo de contraste: el máximo contraste significa máxima belleza, una especie de sentimiento supremo con una gran tensión.
 

A través de los libros-concepto se acerca a temas como los colores, las formas o los números. ¿Qué le atrae de esa temática? 
Mi concepto de estos temas básicos, que adoro, es que me aportan lo más importante: son un campo de libertad abierto para aquellos que les gusta y desean entrar en él.
 

¿Cuál es la diferencia en el método de trabajo entre ilustrar un cuento abstracto o uno que sigue un esquema narrativo tradicional? 
El pequeño rey de las flores está más basado en una historia pero, generalmente, la diferencia es mínima. Los temas son muy concretos, como un rey, flores, pájaros, un castillo, etc. Principalmente, lo que hago es reducir las figuras a la búsqueda de la mejor forma para mis personajes, con la intención de que sean legibles como signos. Nunca creo universos abstractos desde un primer momento. No debería ser una simple fase dentro del proceso.

Las metamorfosis de sus personajes y el uso de personajes híbridos, combinando componentes de distintos seres, están muy presentes en su trabajo. ¿Por qué? 
 

Porque los trabajos con personajes que sufren metamorfosis me resultan muy excitantes, divertidos y me da la oportunidad de crear la forma y la dirección que me gustan.
 

Sus libros están poblados de referencias al mundo animal, y en especial al rinoceronte, a quién está dedicado un libro como Rotrothorn. ¿Cuál es el significado del rinoceronte en su obra, o simplemente se trata de un animal escogido al azar o por cualquier otro motivo?
Algunos animales me gustan mucho a causa de su forma o de su filosofía simbólica, como por ejemplo, el rinoceronte, efectivamente. Por otra parte, hay razones de tipo gráfico como su aspecto enorme, redondo, cuadrado, pequeño, diagonal. En cualquier caso, todos ellos son mis actores y mis mejores amigos que me ayudan a encontrar el camino cuando siento que me estoy perdiendo.
 

¿Con cuál de sus personajes se identifica más usted: con la luna, el lápiz, el rinoceronte, una letra, la reina de las flores, Caperucita…? 
Me identifico más con la luna, con una letra y con el rinoceronte. Principalmente debido a su forma.

Proseguimos la conversación con los textos de sus libros. Las historias están escritas por usted o son cuentos tradicionales. ¿Qué encuentra en los cuentos populares para recurrir a ellos como fuente de inspiración creativa?

Habitualmente, yo escribo mis propios textos. A menudo, las ilustraciones cuentan la historia por sí mismas. Un cuento popular no es una fuente de mi inspiración, es mucho más.
 

¿Cómo percibe la interacción de sus personajes en universos ajenos, es decir, en narraciones de terceros (como en Das Tier mit den Funkelaugen de Annelies Schwarz)?
Annelies Schwarz fue una de las excepciones, me pidió que hiciera las ilustraciones para su historia –se trató de una cuestión de amistad con ella en aquel tiempo. Pero en los últimos veinte años me he dedicado principalmente a ser la autora de mis propios libros. Ello indica que yo misma hago la arquitectura del libro, su composición y las ilustraciones como una unidad.

Qué posibilidades lúdicas le ofrece el formato multimedia para sus creaciones artísticas? 
Mi base es el libro como objeto real de papel. Transferir algunos libros a un formato multimedia es muy interesante, ¡pero! se debe hacer bien. En el CD ROM de Alfabeto colaboré con la editorial francesa y tengo la sensación de que está muy bien hecho.
 

¿Es la perspectiva del artista la misma cuando trabaja ilustrando o esculpiendo o se impone un cambio de actitud por las diferencias entre las dos materias? 
La escultura está muy próxima a la idea del libro como un objeto artístico, así que la sugerencia de una influencia por parte de un trabajo escultórico es una atractiva posibilidad.
 

Y terminamos la entrevista como al comienzo, hablando de sus sentimientos. ¿Qué siente cuando ilustra un libro?
Es difícil pensar en ese momento. Tal vez que me gustaría ver algo de un artista joven hermoso y nuevo. También lucho todo el tiempo por hacerlo lo mejor posible. Desearía que los libros fueran buenos y bonitos en el sentido de la idea y en el de la forma, como un objeto de papel.
 

¿Qué le gustaría que sintieran los lectores después de leer, ver y tocar una de sus obras?
Es decisión del lector sentir en cada momento. Yo deseo que los ame, los lea, los toque y los haga suyos.



Le petit chaperon rouge (une imagerie d’après un conte de Perrault)



Autor Warja Lavater (Charles Perrault)
Il·lustraora Warja Lavater
Editorial MAEGHT Adrien. Paris ,
Any de la primera edició 1995
Número de pàgines 1
Suport paper
Format i pes 
12x17cm /desplegat: 4m
Edat recomanada indefinida




I si un dia… trobem un llibre que s’obre com si fos un acordió? I si… quan l’obrim totes les lletres han desaparegut? I si… La caputxeta vermella ha quedat reduïda a una simple (però molt bonic) punt vermell, el llop en un punt negre, l’àvia de la caputxeta en un punt blau, la seva mare en un de groc, el bosc és un mar de puntets verds i tot plegat ho hem de mirat desplegat en una sola pàgina de gairebé 5 metres de llarg? Què passaria?

Doncs a mi el que em va passar el dia que vaig descobrir aquesta magnifica adaptació del clàssic de Perrault és que em vaig quedar perplexa, meravellada i sense paraules.






Le petit chaperon rouge, és el primer llibre-objecte d'una sèrie d'adaptacions dels contes de Perrault per Warja Lavater, l’artista va anomenar aquesta “tècnica” com la versió pictòrica geometritzada. Personatges, fons i accions són simbolitzats per punts de color en un procés que tendeix a l'abstracció. Ofereix reproducció contínua en una sola pàgina de 4,74 metres, fet que permet capturar tota la història d'un sol cop d'ull.

Cada llibre de la col · lecció, s'introdueixen en una llegenda que dóna les claus per a "llegir" la història.

Aquesta obra abstracta és una porteta més que s’obre davant al poder creatiu d’imaginació dels infants.

Lavater va realitzar el mateix exercici amb els títols de La Belle au bois dormant, Le petit Poucet, Blanche Niege, La Fable du Hasard i Cendrillon


Warja Lavater va néixer 28 setembre 1913 a Winterthur. Va passar la seva infància a Rússia, Grècia i Suïssa. Es va graduar a l'Ecole des Beaux-Arts a Zuric, i va continuar els seus estudis a Bales, Estocolm, París i Londres.

Casada amb Gottfried Honegger, junts van fundar un taller. Del 1944 al 1958 treballa per la revista JeunesseDurant un any va viure a Nova York i va començar a il · il·lustrar els seus famosos llibrets acordió que van ser publicats als Estats Units, Suïssa i França per Maeght Editeur.




Las “imageries” son libros pictográficos, relatos sin texto narrados únicamente mediante recursos gráficos abstractos como el color, las formas geométricas y la disposición de estas en el espacio. Sin embargo, las “imageries” no son obras abstractas, son narraciones gráficas que respetan la estructura clásica de los cuentos, conformando una pirámide de Freytag casi perfecta: presentación, desarrollo, clímax, desenlace, final. Warja Lavater trasladó estas historias gráficas a un formato acordeón que se despliega hasta alcanzar de media unos cuatro metros de largo y que la diseñadora aprovechó para materializar al mismo tiempo los ejes espacial y temporal de la historia narrada.

Maria Serrano, 2013
The Publishing Lab






Frederick

Autor Leo Lionni
Il·lustrador Leo Lionni
Editorial Kalandraka
Any 1997
Número de pàgines 40
Suport paper
Format i pes 22 x 30cm 
ISBN 9788484647317

Edat recomanada indefinida

Els protagonistes de la història són una família de ratolins que recull provisions per a passar l’hivern. Tots treballen excepte en Frederick, que sembla que no faci res, però que també està recollint provisions diríem que d’una altra mena… Recull els rajos de sol, els colors, i les paraules! Quan l’hivern arriba, comprovem que el treball poètic d’en Frederick és tan important com el dels altres ratolins… Ja que també és important alimentar-se d’alguna cosa més que no sigui palla i nous. 

- Frederick, i tu, per què no treballes?– li van
preguntar.
- Jo sí que treballo –va dir en Frederick–.
Recullo raigs de sol per als freds i foscos dies de
l’hivern.

Un dels temes, doncs, importants per tractar amb Frederick és el descobriment i l’acceptació de la pròpia identitat, en Frederick és Poeta. Trobo senzillament genial perquè Lionni ens acosta a la dimensió social de l’artista entès com una persona necessària pels altres.

La història recorda a la faula de la cigala i la formiga, però en aquest cas el protagonista, amb la seva autenticitat que el fa diferent dels altres, troba el reconeixement i l’agraïment del grup.

La tècnica d’il·lustració de Leo Lionni és molt variada, tot i que un element que és molt recorrent per l’autor és l’ultilizació d’aquarel·la i collages amb llapis de color, papers i cartolines.

Leo Lionni va néixer al 1910 a Amsterdam, dins d’un nucli familiar relacionat amb el món de l’art. Al 1939 va emigrar a Estats Units i allà va treballar a diverses publicacions periòdiques.
Va publicar el seu primer llibre per a public infantil als 49 anys, Petit blau i petit groc.
Lionni va morir l’any 1999 a Itàlia als 89 anys havent rebut numbrosos reconeixements internacionals.




La història de Hänsel i Gretel dels germans Grimm il·lustrada per Lorenzo Mattotti.

 
Autor Jacob i Wilhelm Grimm
Il·lustrador Lorenzo Mattotti
Editorial Zorro Rojo
Any 2009
Número de pàgines 52
Suport paper
Format i pes 23,5 x 32cm
Edat recomanada indefinida




“A fora la lluna il·luminava el cel, els còdols blancs que hi havia davant la casa brillaven com diamants. En Hansel es va ajupir i en va anar recollint fins que no n’hi van cabre més a les butxaques”.


La història de Hänsel i Gretel va ser recopilada i publicada l'any 1812 pels germans Grimm.

Aquesta història, com la majoria d’històries dels germans Grimm ha conegut nombroses adaptacions, unes més conegudes que altres.

En aquesta entrada vull parlar de l’edició publicada per l’editorial Libros del Zorro Rojo. Aquesta edició està il·lustrada per Lorenzo Mattotti.

L’artista italià fa jocs suggerents de llums i ombres, clars i foscos, una manera de narrar la història innovadora que convida a posar en joc la intuïció.

Blanc sobre negre, força, expressivitat i senzillesa; combinació perfecta per explicar el dramatisme d’aquesta història.

L’any 2007 la Metropolitan Opera House of New York y la revista New Yorker van proposar a grans artistes internacionals, entre aquests Mattotti, participar en un projecte tan ambiciós com el de recrear de manera plàstica el conte de Hänsel i Gretel. I en va sorgir aquesta meravella.

“Van caminar tota la nit i un dia sencer, des del matí fins al vespre, però no van aconseguir sortir del bosc”


Qui és Lorenzo Mattotti?


Lorenzo Mattotti va néixer l’any 1954 a Breccia, Itàlia. Dins el panorama artístic d’il·lustradors i artistes gràfics n’és un dels més reconeguts. Va estudiar arquitectura, però va abandonar la carrera per dedicar-se al món del còmic.

Els seus treballs van dirigits tant al públic infantil com al públic adult, i han estat publicats i traduïts en molts idiomes.

Entre les seves obres destaquen Pinotxo (1990), l’home de la finestra (1992) i Eugeni (1993).





1 comentari:

  1. Un llibre preciós. D'aquells que et poden humitejar els ulls. I el globus vermell que es passeja per les pàgines? Que voldrà dir? Em fascina.

    ResponElimina