![]() |
Muriel Barbery (2007), L’elegància de l’eriçó. |
Quan em va
entregar el regal em va dir “quan he llegit la contra portada he sabut que era
per tu, sembla la descripció perfecta de com ets, com un eriçó”.
Deia així: -ella és com
els eriçons, animals “falsament indolents, tremendament solitaris i
terriblement elegants-
Aquest va
ser el criteri de la seva tria, quelcom que semblava recordar-li a mi (que no és
poca cosa); tot i que possiblement no sabia que -però si que ho intuïa per la
fullejada que prèviament havia fet a la llibreria-, m’estava regalant una
delícia, plena de referències literàries d’alt voltatge.
Una delícia plena de
profunditat i gran bellesa, bellesa impertinent, a vegades fins i tot cínica i
amb un humor molt fi.
Un elogi a la lectura, al pensament i al bon
gust.
Muriel
Barbery va obtenir amb L'elegància de l'eriçó el Premi dels llibreters
francesos 2007.
“Jo crec que la gramàtica és
una via d’accés a la bellesa. Quan parles, quan llegeixes o quan escrius,
t’adones de seguida si has fet una bella frase o si estàs llegint-ne una”
Muriel
Barbery (2007), L’elegància de l’eriçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada