"Fem de les biblioteques un lloc essencial" -Emili Teixidor-

- Joseph Bradosky va dir en un discurs d’agraïment en motiu de l’homenatge que li van fer en rebre el premi Nobel: “No us queixeu mai del preu dels llibres ni del preu de la cultura en general, perquè els llibres són molt més barats que la factura dels metges, dels psicòlegs i dels psicoanalistes, i fan molt més bon servei-.”  I afegia: “Si els polítics sabessin els beneficis de les paraules, dels llibres, de la poesia, els seus efectes saludables sobre la salut mental i moral de la població , dedicarien més pressupost a les biblioteques i a la protecció dels autors, perquè podrien rebaixar-lo en sanitat i en altres departaments”( TEIXIDOR, 2012)-

                   

Durant el passat mes d’agost (agost de 2013) la biblioteca de la meva població (i suposo que no deu ser l’excepció, tant de bo ho fos) va romandre tancada. És a dir, una biblioteca de capital de comarca amb 17.000 habitants deriva els seus usuaris a una biblioteca d’una població relativament veïna de 6.000 habitants.

En aspectes bioquímics, les persones en un altíssim percentatge estem formats de components que ens fan pràcticament iguals, idèntics. Són els trets morfològics –aparentment menys importants- els que són necessaris per diferenciar-nos, fer-nos més singulars. A fi de comptes ens fa diferents i ens identifica la nostra cara, els nostres gestos, les nostres maneres de pensar i de comunicar-nos.

Això mateix passa amb les institucions i organitzacions, resulta que en època de crisi i retallades s’ha cregut que la biblioteca és un servei del qual es pot prescindir, el que en llegeixo entre línies d’aquesta mentalitat és que darrera de l’ajuntament, hi ha responsables que no veuen més enllà dels nassos i que vetllen ben poc pels ciutadans. Les biblioteques haurien d’adaptar-se a les necessitats dels ciutadans, TAMBÉ EN HORARIS D’OBERTURA. Uns horaris amplis que permetin als ciutadans utilitzar els serveis de la biblioteca i a la vegada amortitzar la inversió feta en equipaments. Reduir els horaris d’obertura vol dir excloure a col·lectius específics de ciutadans dels serveis bibliotecaris.

Sembla ser doncs que n’hi ha encara uns quants, alguns que malauradament ens representen i prenen decisions per la resta, que ignoren o volen no obrir els ulls i no valorar les biblioteques en totes les seves dimensions.

“La pela és la pela…” diuen,  i també  hi ha qui diu que la cultura no dóna diners, doncs caldria ser conscients que les biblioteques ajuden a regenerar el teixit productiu cultural en moments de crisi perquè generen negoci per les industries culturals del país. D’una banda amb la compra directa de llibres i altres documents i d’una altra, a través de la creació de lectors, que són potencials compradors i consumidors.

Fonts:

TEIXIDOR, Emili. La lectura i la vida. Barcelona: Columna, 2012. Pg. 22

Argumentari professional. El valor de les biblioteques en món en crisi del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya