“ JO VULL SER PRINCESA “ (avui va per tu)

“ JO VULL SER PRINCESA “

La Maria té 6 anys. Sempre està somiant, a cada moment del dia li surt un somni dels ulls, de vegades li surt de les orelles,fins i tot dels dits dels peus.

Té el cabell rinxolat i de color castany. Això és la única cosa que no li agrada. A ella li agradaria tenir el pel de color negre.

Negre com els musclos que surten de la mar salada. Com les olives dels olivers del seu iaio Tomàs. Com la nit puntejada d’estels.

El negre no és tan mal color com pensa molta gent.El somni més desitjat de la Maria és ser princesa.Per això sempre porta vestits i faldilles. I de vegades es posa una jaqueta de la seva mare com si fos una reial capa i camina pel passadís de sa casa saludant al seu estimat poble, que està reprensentat pel seu germanet Manel.

El que la Maria no enten, és perque quan juga a ser princesa les seves amigues se la miren amb ulls estranys.

Inclòs, de vegades la seva mare li diu:

- Ai Marieta! Deixa de somicar i toca de peus a terra.

I això a la Maria la posa molt trista.

Pot ser la seva mare, ho diu perque les princeses dels contes són rosses, amb ulls blaus i amb una panxeta més petita que la d’ella.

I quan la Maria pensa això, el seu cor es fa més petit i el seu somni menys desitjat.

Això de ser princesa es fa cada cop més difícil. Com més gran es fa, menys princesa es sent.

La Maria es mira a la seva iaia que era molt i molt velleta i va pensar que ja ni recordaria que era això de ser princesa:

- “ Iaia, tu quan vas deixar de ser princesa?”.

La iaia se la mira amb tendressa i tot acaronant-la els cabells rinxolats li diu:

- “ Bonica Maria, jo mai he deixat de ser princesa. I tu tampoc ho has de deixar de ser-ho mai. Però no has de ser una princesa com la dels contes. Aquestes són avorrides, no juguen mai i són totes iguals. Això no té res d’especial ni divertit. En canvi tu ets una princesa única. No hi ha ningú com tu. Ets la princesa Maria! “.

I de nou, un somriure torna als llavis de la Maria:

- “ Es clar!! Jo sóc la princesa Maria. Ja no cal voler ser princesa, perque ja ho sóc!!”.

Conte extret de: http://blocs.xtec.cat/comaan/contes-per-pensar/

A tu,A., que avui m’has parlat de princeses. De la princesa que ets tu i de la que sóc jo. Les dues sabem que hi ha molts tipus de princeses, princeses desconegudes i injustament oblidades i altres que no tant. Però totes elles, princeses. 

 

Princeses que no els hi agrada el color rosa, princeses que esperen el seu príncep blau, princeses que es passen la vida petonejant gripaus, princeses que només ho volen ser a estones i fins hi tot n’hi han que es tiren pets. 

 

Hi ha princeses que volen ser les millors: estudien molt, treballen massa, dormen poc i, la majoria de vegades, la festa es fa sense elles. N'hi ha d'altres que sempre tenen la sensació de ser a la festa equivocada. Algunes princeses sempre estan desitjant que la festa s'acabi, per despintar-se les ungles, descalçar-se i quedar-se amb elles mateixes.

 

Hi ha qui n’és i no ho sap, i com tot, també hi ha les que fan veure que ho són i és només una disfressa de mala costura. 

 

Però tant tu com jo sabem que una princesa de debò mai es treuen el mitjons, ni en ple hivern. Que una veritable princesa no es treu mai la corona. Que totes les princeses, sense excepció, canten  a la dutxa. Que a vegades, són o poden ser cruels i que no totes són boniques. 

 

I avui he descobert una altra cosa, que les princeses entre elles es fan somriure.

A tu, que avui m’has fet somriure.