Segons l’anàlisi de l’estudi realitzat per la Fundación Germán
Sánchez Ruipérez“Dinámicas de las Bibliotecas Escolares en España”, que
comprèn del any 2005 al any 2011 els àmbits en el quals s’ha avançat a les BE a
Espanya, cal destacar, un aspecte intangible, però possiblement, el que
permet que s’hagi avançat en molts dels altres àmbits, és que la BE ha deixat
de ser un servei marginal, aïllat als centres, per integrar-se paulatinament en
la seva activitat pedagògica. A més, segons l’estudi, amb uns valors alts pel
que fa als percentatges.
També s’ha avançat qualitativament en els espais de lectura, d’estudi i d’innovació. Vers el fons de la BE s’ha millorat en el contingut, ja ques’ha realitzat esporgues, però es manté el seu volum.
S’ha vetllat per avançar de manera qualitativa en l’àmbit de recursos humans apostant per la seva professionalització.
Es pot apreciar que s’ha vist la necessitat d’adequar i ampliar els horaris d’obertura de les BE als centres de primària en horari lectiu. Malauradament, fora d’aquest horari han disminuït.
En aquest període, 2005-2011, comencen a tenir una presència notable els serveis relacionats amb les TIC (ara, anomenades TAC) i els audiovisuals.
També, segons les dades, es veu un dinamisme en activitats promogudes per la BE i també, tot i que de manera limitada, en la seva difusió.
Per acabar, en l’àmbit de BE i currículum hi ha programes i activitats per fomentar la lectura, fins ara més freqüents ens els centres de primària, i es veu un augment també, en els centres de secundària.
Els mestres han vist l’espai de BE com un lloc on poder treballar i desenvolupar la competència digital i d’informació mitjançant diferents eines digitals.
A la vista dels resultats és possible identificar algunes tendències d’evolució de les biblioteques escolars que apunten a esdevenir espais d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa.
Van deixant de ser centres exclusius per a la lectura, la consulta i el préstec, per a, sense deixar de ser-ho totalment, anar transformant-se també, en centres de cerca i d’aprenentatge, orientadors i suggeridors de fonts d’informació distribuïda o deslocalitzada, i en centres de garantia de qualitat dels continguts.
Per tant, les biblioteques per tal d'oferir recursos útils han de reorientar les seves funcions i àmbits de recursos, per tal de poder donar resposta a 1'actual societat de la informació.
I, sobre tot, vetllar i treballar de manera continuada en tots els àmbits per tal que els serveis, els professionals i el fons cada vegada més es trobin dins uns paràmetres qualitatius alts i, en mesura del possible, puguin emprendre el camí cap a l’excel·lència.
En conseqüència, o més ben dit, en benefici, un gran nombre de
centres disposen d’un document de referència o projecte de BE, a més d'un pla
de treball així com també es pot apreciar un augment notable en l’activitat de
la comissió de la BE.
També s’ha avançat qualitativament en els espais de lectura, d’estudi i d’innovació. Vers el fons de la BE s’ha millorat en el contingut, ja ques’ha realitzat esporgues, però es manté el seu volum.
S’ha vetllat per avançar de manera qualitativa en l’àmbit de recursos humans apostant per la seva professionalització.
Es pot apreciar que s’ha vist la necessitat d’adequar i ampliar els horaris d’obertura de les BE als centres de primària en horari lectiu. Malauradament, fora d’aquest horari han disminuït.
En aquest període, 2005-2011, comencen a tenir una presència notable els serveis relacionats amb les TIC (ara, anomenades TAC) i els audiovisuals.
També, segons les dades, es veu un dinamisme en activitats promogudes per la BE i també, tot i que de manera limitada, en la seva difusió.
Per acabar, en l’àmbit de BE i currículum hi ha programes i activitats per fomentar la lectura, fins ara més freqüents ens els centres de primària, i es veu un augment també, en els centres de secundària.
Els mestres han vist l’espai de BE com un lloc on poder treballar i desenvolupar la competència digital i d’informació mitjançant diferents eines digitals.
A la vista dels resultats és possible identificar algunes tendències d’evolució de les biblioteques escolars que apunten a esdevenir espais d'accés a la informació i font de recursos informatius en qualsevol suport a l'abast dels alumnes, del professorat i de la comunitat educativa.
Van deixant de ser centres exclusius per a la lectura, la consulta i el préstec, per a, sense deixar de ser-ho totalment, anar transformant-se també, en centres de cerca i d’aprenentatge, orientadors i suggeridors de fonts d’informació distribuïda o deslocalitzada, i en centres de garantia de qualitat dels continguts.
En conclusió, actualment ens trobem immersos en la cultura digital
i seria inútil negar que és una realitat que tant la lectura com 1'escriptura
han estat sacsejades de manera considerable per
aquesta transformació cultural.
Per tant, les biblioteques per tal d'oferir recursos útils han de reorientar les seves funcions i àmbits de recursos, per tal de poder donar resposta a 1'actual societat de la informació.
I, sobre tot, vetllar i treballar de manera continuada en tots els àmbits per tal que els serveis, els professionals i el fons cada vegada més es trobin dins uns paràmetres qualitatius alts i, en mesura del possible, puguin emprendre el camí cap a l’excel·lència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada