"El
dia que el "Turc" -un cadell de gos- es va menjar el barret del
senyor Sala, la senyora Sala va decidir que allò ja ultrapassava tota mesura
canina, que només una paciència de sant podia haver tolerat que les coses
arribessin fins allí. Per tant, reunida que fou la família i demanat el
parer de cadascú, hom acordà que la noia casada del jardiner es faria càrrec
del "Turc" i el tindria a casa seva.
El
nen Sala va tenir un disgust de mort. Li semblava que no trobaria la manera de
portar més endavant la seva vida, que sense el gos tota cosa era fada i sense
objecte. Passat el moment de les llàgrimes, el problema que se li va presentar
era el de donar un destí honorable a la quantitat d'afecte que l'absència del
"Turc" deixava vacant. (...)"
Raspall és
la història del nen Sala a qui li prenen el gos i busca desesperadament un
substitut per abocar-hi tot l’amor que sentia pel Turc, el seu gos...
D’acord amb
Pep Molist vers aquest text de Pere Calders la seva
lectura, però, és complicada pels infants. Si bé el tema és ideal per a un
infant, Calders no va fer cap concessió pel que fa a l’escriptura, i el llibre
la reprodueix tal qual l’autor va escriure el conte, res
però que no es pugui apaivagar amb un bon
treball i un bon acompanyament per part del mentor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada