Donar resposta a la diversitat lectora

Les criatures que conec són com totes les criatures, però són “cadascuna”. Tenen el seu aire particular, les seves diferències, les seves espurnes de sabor exquisidament distintes de qualsevol altra espurna. (DIAZ, M. Les arracades de la mestra. Editorial Grao, 2011). 

font de la imatge: abc.es

Donar resposta a la diversitat lectora suposa entendre-la com una riquesa i potenciar les possibilitats de cadascú.

Crec que s’ha d’analitzar el discurs molt interioritzat, (malament) per la majoria, que l’educació, i amb ella l’adquisició i el gaudi de la lectura, és un dret i una necessitat per a tots i que tots els infants han de gaudir d’igualtat d’oportunitats i de condicions.  El problema rau, però, en el concepte que hi ha del terme tots.

Hi ha una certa tendència a significar el terme tots com a sinònim de “la majoria”. I això vol dir que hi ha una minoria que, per motius diversos, queda fora, exclosa.

Sé que per cap cosa hi ha una recepta màgica o un manual d’instruccions que ens porti a una actuació perfecta, però sí que crec que per tal de donar un ventall literari de qualitat i equitatiu, s’han d’acceptar ambdós principis de la inclusivitat, s’ha d’acceptar cada individu pel que és i no pel que volem que sigui.

Uns exemples clars, en l’àmbit lector, que formen part d’aquesta minoria són els lectors digitals, que sovint són etiquetats com  no lectors, i els lectors de còmics que s’etiqueten com a lectors de segona. O bé simplement podem trobar infants no lectors, infants que no mostren interès per la lectura.

Sigui com fora em de tenir present que etiquetar als infants de qualsevol manera és contraproduent i afecta negativament l’autoestima.

Són urgents mirades que inventin solucions. És urgent que quan un infant aturi el seu interès, el seu desig, la seva curiositat natural, tingui una contenció, una ajuda, una espera i un suport real de l’entorn.