 | |
| Il·lustració: Ignasi Blanch a Alicia. Ed. La Galera, 2008. Finalista Premi Junceda 2008 |
L'Alícia començava a estar cansada de seure al
costat de la seva germana, al marge d'un riu, i de no tenir res a fer; una o
dues vegades havia donat un cop d'ull al llibre que llegia la seva germana; però
no hi havia dibuixos ni diàlegs.
«I de què
serveix un llibre»
va pensar l'Alícia,
«sense dibuixos ni diàlegs?» Així, doncs, es va posar a considerar (tan bé com
va poder, perquè la calor del dia la deixava endormiscada i ensopida) si el
plaer de fer una garlanda de margarides la compensaria de la molèstia d'alçar-se
i collir-les, quan, de cop i volta, un Conill Blanc d'ulls rosats li va passar
corrent pel costat. No hi havia res de gaire extraordinari en aquest fet; i
l'Alícia tampoc no va trobar gaire estrany que el Conill digués a mitja veu: «Òndia,
òndia, arribaré massa tard!» (Més tard, quan hi va tornar a pensar, se li va
acudir que se n'hauria d'haver meravellat; però, de moment, tot li va semblar
bastant natural). Ara bé, quan el Conill, per estrany que sembli, es va treure un rellotge de la butxaca de
l'armilla, se'l va mirar i després va continuar corrent, l'Alícia es va
aixecar espantada, perquè li va passar pel cap que no havia vist mai cap conill
que es tragués un rellotge de la butxaca de l'armilla. I, excitada per la
curiositat, es va posar a córrer pel camp al darrere d'ell, i, afortunadament,
va arribar a temps de veure com es ficava a dintre d'una gran lludriguera que
hi havia sota una tanca.
Fragment d'Alícia al país
de les meravelles(Alice's Adventures in worderland, 1865)
Copyright© 1996. Editorial Empúries. Traducció de
Salvador Oliva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada