La riera de Merlès, gorgs d'aigua impecable i una
vegetació espessa i singular caracteritzen aquest punt remot situat al Lluçanès,
m’encanta llegir-hi entre remullada i remullada i escoltar el remor continu de
l’aigua.
El paisatge de Merlès, tot
al llarg del seu curs, és una porció de naturalesa en equilibri. Conserva una
vida intensa i pròpia, de gran personalitat, i una estètica un punt gaudiniana
amb dosis de llegenda, com ara les bruixes i bruixots de la gola de les Heures.
Diuen que s’hi movia tota la cort fetillera del segle XVII, i potser encara
avui s’hi passeja quan ve el bon temps (Joan Raventós a decobrir.cat)
Avui vull compartir els meus tres refugis preferits per llegir
Estiu,
primavera, tardor i hivern, són moltes les estones que he compartit l’ombra d’aquest
arbre i un llibre. Un racó que em quedava prou a prop de casa per anar-hi
caminant, gaudint d’una passejada per Mas d’en Bosc.
I aquest…
Aquest és el meu refugi diari. Aquí desconnecto, llegeixo, miro per la finestra, torno a llegir, escric les entrades del blog... Hi passo totes les estones que puc estones de te i de cafè.
Com has anat publicant, crec que els racons de que parlavés estan directament connectats amb aquests espais... els teus! Crec que aquesta és una molt bona publicació ja que connectes els dubtes creats d'espais de lectura amb una petita resposta del que podrien ser, en aquest cas reflexat en els teus.
ResponEliminaA més, trobo que l'elecció de les imatges i la textura que creas amb el text és ÚNICA! Enhorabona