La idea
d’elaborar aquest decàleg és la de recollir allò que crec essencial, les meves conviccions i intencions vers el desenvolupament de la lectura i l'escriptura dels infants. A la vegada que em pugui servir de recordatori a l’hora de dur a terme la meva tasca.
1. El llenguatge és creativitat, elaboració i canvi,
procés dinàmic, conversa i interacció, i s’ha d’aprendre i d’ensenyar posant
ènfasi en aquesta visió i no en la dels paradigmes i les anàlisis que el
fragmenten, el paralitzen. Aquest és el repte.
“Aprenentatge
per osmosi, per absorció de fora. Aprenentatge per transmissió directa o
indirecta, conscient o inconscient. Aprenentatge calmat, valent, tímid o
entusiasta, alegre... Aprenentatge a casa, a l’escola, al carrer, als llibres,
a la televisió, al joc. Aprenentatge en soledat o en companyia, però
aprenentatge sempre si s’està viu. De bon començament i fins al final.
Així doncs..., vivint i aprenent” Mari Carmen Díez Navarro a Les
arracades de la mestra (Graó ,
2011)
2. L’adult ha de dedicar cada dia una estona a
llegir en veu alta als infants. És a partir del discurs oral d’una narració que
l’infant podrà apropar-se afectivament als llibres i descobrirà la forma del
discurs escrit (l’estructura, el tipus de llenguatge, etc.). Cal escollir obres
diverses i riques en llenguatge i establir un moment i un espai adequats per a
compartir-les.
“Siusplau explica’m una història! No m’importa
quina, no com. Que sigui tan lluminosa com incomprensible, que sigui tan
familiar com estranya, que sigui nova, que sigui coneguda. Explica-me-la i així
tornaré a somniar”
Jaume Centelles a La biblioteca, el cor de
l’escola (Rosa Sensat, 2005)
3.
L’adult ha d’esdevenir mediadora i fer de pont entre els llibres i els infants, estimular-los i transmetre el valor de
la lectura a la comunitat.
“La veu de la mare, del pare, de la mestra té una
funció insubstituïble, `per la qual cosa, quan s’explica una història a
l’infant, encara que no sàpiga llegir es produeix una transformació del llibre,
que passa a ser un simple objecte de paper imprès a un mèdium afectiu, és a
dir, es converteix en un instant de vida.”
Alícia Toledo
4. L’adult ha de ser sensible als interessos, a les
motivacions i als desitjos dels infants, tenir en compte els seus raonaments,
les seves creacions, i d’aquesta manera apropar-los al desig de conèixer junts
les paraules.
Moncho y el maestro están en un huerto comiendo
manzanas y Moncho pregunta al maestro por La Otra Vida.
“¿Qué dice su madre?” pregunta el maestro,
tras la respuesta vuelve a preguntar el maestro “Y ¿qué piensa su padre?”
tras la respuesta: “Y ¿USTED QUÉ PIENSA?”
Diàleg extret de la pel!licula La lengua de las
mariposas
5. S’ha de comprendre que llegir i escriure són dos
processos diferents però totalment interrelacionats, que un no precedeix
l’altre. Tot i així es necessiten estratègies diferents per treballar-ne un i
l’altre.
“els límits del meu llenguatge són els límits del
meu coneixement”
L. Wittgenstein
6. Un dels mecanismes d’aprenentatge dels infants és
la imitació. L’adult, ha de ser conscient d’aquest fet i ha d’esdevenir un
referent, un model. La mestra ha de ser un referent
lingüístic, per tal d’oferir a tots els infants l’oportunitat de veure un adult
(per ells de referència) de manera constant. Un adult que llegeix, escriu i empra
un llenguatge adequat i correcte. La mestra ha de ser un referent en lectura i
un referent en escriptura.
“qui viu en estreta relació amb els infants
descobrirà que tota acció exterior els influeix” Goethe
7. Proposar, no imposar. Si es tracta la lectura com
un obligació, és molt possible que acabi sent desagradable per a l’infant. Per
aquesta raó és important incitar-lo, però no obligar-lo. De la mateixa manera
que cal ajudar els infants a tenir cura i respecte pels llibres.
8. L’adult ha de ser coneixedor de tots els
materials i les estratègies que té a l’abast, saber donar-hi l’utilitat i
sentit segons les necessitats de cada grup i de cada infant. De la mateixa que
ha de tenir en compte la seva disposició. Ha de realitzar una treball de preparació
tant dels materials com dels espais per tal d’ oferir als infants oportunitats
d’aprenentatge. Amb això em vull referir que s’ha d’entendre l’ambient i
l’organitazació de l’aula com a quelcom educador, els infants hi han de trobar
l’harmonia en l’ambient i en els materials.
“L’entorn ha de proveir l’infant de totes les
possibilitats de concentració i d’elecció. Els objectes han de poder ser
memoritzats fàcilment per tal que al cap d’un temps l’entorn no representi una
novetat. Així, quan l’infant entra a l’aula animat per activitats interiors que
desitja expressar, la seva atenció no és desviada per coses noves”
Maria Montessori comunicació feta el 1963
9. Vivim en una societat que premia l'encert i
penalitza l'error. Per al nostre sistema educatiu l'error és estèril i buit de
contingut. Com a mestra no vull cronificar aquest topic ni formar part
d'aquesta perpetuació del statuo quo per que considero que considerar una
opotunitat per aprendre és intel·ligent. Paradoxalment, l’ocultació de l’error
impedeix l’aprenentatge.
Un “kor” és un cor malalt. Necessita vitamina C.
Gianni Rodari
10. L'adult ha d’avaluar la seva pràctica
educativa per tal de millorar.
"Siempre
que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñas."
José Ortega y
Gasset
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada