Des que vaig
decidir escollir la meva especialització (Bilioteca escolar i animació a la
lectura) i explico quins són els meus objectius i plantejaments de futur en el
camp academic i professional; que no són altres que dedicar-me a l’ambit de
recerca i innovació en el camp del foment, l’animació a la lectura i tot allò
que hi estigui relacionat, sol ser bastant comú una expressió del tipus “els
llibres estàn sentenciats, són per als melancòlics i els romantics”. A més del
típic, aquell que diu “Els nens ara, ja no llegeixen, hi ha coses més divertides”.
No obstant, jo
segueixo defensant que la biblioteca és i serà una necessitat i un recurs útil per aconseguir un
ensenyament de qualitat.
Crec que actualment
en la societat de la informació que ens trobem immersos, la gran majoria ha
acabat per creure que els mitjans i els recursos de la informació que
actualment tenim a l’abast són una finalitat en ells mateixos quan en realitat
són i haurien de ser mitjans. Amb això vull dir que tenim milers i milers
d’accessos a informació però el que hauría de passar és que aquesta es
convertís en coneixement.
Les biblioteques no
poden ser valorades socialment com elements en via d’extinció, si nó més haviat
han de ser pensades i vistes com a simbols vius de la contemporanietat dels
mitjans i els suports que caracteritzen la nostra actual realitat.
La realitat en
moltes poblacions és que, tot i l’evident “crisi” en la que ens trobem
immersos, els ajuntaments veuen les biblioteques com un recurs poc útil per a
la ciutadania i això es veu reflectit en els escassos o nuls recursos que s’hi
destinen.
Moltes de les
biblioteques duen a terme activitats i es mostren mes o menys mesures actives
és perquè al darrere hi ha gent (bibliotecàris i bibliotecàries) que encara
mantenen ganes i il·lusió i no han deixat de creure, malgrat tot, en el
potencial que te aquest servei en l’economia de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada