Evitar explicar contes als infants perquè són massa durs, massa .... que ????

Per una banda, als adults ens toca donar seguretat, una vivència confortable; però això no vol dir que haguem de negar als infants l'existència del patiment, de la tristesa i de les coses i les sensacions que no ens són tan agradables.

Prenent a Freud com a base del següent raonament, el motiu rau en el fet que els humans, des de l'inici de la nostra vida, estem conformats de dues pulsions bàsiques, de vida i de mort.

Per tant, és absurd negar la pulsió de la mort, s'ha d'ajudar i canalitzar les pulsions però mai negar-les.

Així doncs, quines històries? les històries que són bones són les que hi ha conflictes, aquestes histories permeten a l'infant reconèixer-se en el seu pol negatiu mitjançant els personatges.

Els infants també experimenten, d'una manera o altra sentiments d'enuig, de gelosia, de ràbia.

Per això els contes tradicionals encara tenen vigència i han perdurat des de temps remots fins a dia d'avui i mostren, entre altres aspectes l'agressivitat de l'esser humà. Narrar aquest tipus d'històries és una manera d'acostar els infants a aquestes sensacions, sentiments intrínsecs en l'esser humà.

Per això és tan necessària la fantasia, la ficció i l'existència dels imaginaris socials vers als personatges. Personatges que responen a la pulsió de vida i altres que responen a la pulsió de mort.

I aleshores, per què els adults ens mostrem reticents a explicar segons quines versions dels contes (malauradament, sovint les versions originals)? Hauríem de tenir clar que quan un adult decideix no explicar una història que sentencia com a massa forta o dura, és el mateix adult que es mou per la seva pròpia por i pel raonament adult.

Hem de poder llegir i explicar contes als infants sense prejudicis. Només fent una oferta àmplia i variada ajudarem als infants a continuar el seu propi criteri.