Per una banda, als adults ens toca donar
seguretat, una vivència confortable; però això no vol dir que haguem de negar
als infants l'existència del patiment, de la tristesa i de les coses i les
sensacions que no ens són tan agradables.
Prenent a Freud com a base del següent
raonament, el motiu rau en el fet que els humans, des de l'inici de la nostra
vida, estem conformats de dues pulsions bàsiques, de vida i de mort.
Per tant, és absurd negar la pulsió de la
mort, s'ha d'ajudar i canalitzar les pulsions però mai negar-les.
Així doncs, quines històries? les històries
que són bones són les que hi ha conflictes, aquestes histories permeten a
l'infant reconèixer-se en el seu pol negatiu mitjançant els personatges.
Els infants també experimenten, d'una manera
o altra sentiments d'enuig, de gelosia, de ràbia.
Per això els contes tradicionals encara
tenen vigència i han perdurat des de temps remots fins a dia d'avui i mostren,
entre altres aspectes l'agressivitat de l'esser humà. Narrar aquest tipus
d'històries és una manera d'acostar els infants a aquestes sensacions,
sentiments intrínsecs en l'esser humà.
Per això és tan necessària la fantasia, la
ficció i l'existència dels imaginaris socials vers als personatges. Personatges
que responen a la pulsió de vida i altres que responen a la pulsió de mort.
I aleshores, per què els adults ens mostrem
reticents a explicar segons quines versions dels contes (malauradament, sovint
les versions originals)? Hauríem de tenir clar que quan un adult decideix no
explicar una història que sentencia com a massa forta o dura, és el mateix
adult que es mou per la seva pròpia por i pel raonament adult.
Hem de poder llegir i explicar contes als
infants sense prejudicis. Només fent una oferta àmplia i variada ajudarem als
infants a continuar el seu propi criteri.
Ben dit! Ja n hi ha prou d explicar contes ensucrats on tot es bonic, tots son amics i no passa res d interessant. Com volem que els infants s aficionin a la lectura si hem convertit la literatura infantil en la cosa mes insipida del mon? Per sort ens queden els classics, Amades, Grimm, Perrault i tants d altres ens prometen aventures carregades d emocio!
ResponElimina