Quants llibres pot llegir un infant? (quan es confon la quantitat amb la qualitat)

Rigau vol que els alumnes de primària llegeixin almenys 25 llibres l'any (Titular Diari Ara 01 de desembre de 2011)*

"Cal refundar l'escola acceptant com a punt de partida que la lectura és la porta d'accés al coneixement"

Segur que molts de vosaltres recordareu aquest titular (per als que no, al final d’aquest post hi deixo l’article complet).

Si bé és sabut que millorant la lectura i la comprensió l’infant es formarà una bona base per progressar en totes les matèries i en els seus resultats acadèmics, també s’ha de saber que en literatura infantil no tot s’hi val, cal ser curosos, tenir criteris i sobretot estimar i cuidar la infància i concebre-la com una etapa amb valor propi.

Hi ha alguns punts en la proposta de Rigau, que no puc evitar contemplar, que em provoquen especial preocupació i diverses reflexions. Fins a quin punt aquesta mesura és una mena d’invasió a la infància? M’explico. La infància dins el cicle vital és una etapa curta i cal viure-la bé, cadascú al seu propi ritme. Seria una llàstima i gran error que aquesta mesura, fos una mesura impulsiva i poc cuidada, entenent per impulsivitat donar més prioritat a la quantitat de llibres llegits que a la qualitat de la selecció d’allò que s’ofereix i es proposa per llegir.

Cal tenir en compte que un infant, fins i tot quan l’infant és bon lector (si és que hi ha bons i mals lectors), entre els 5 i els 15 anys podrà llegir un nombre limitat de llibres -sense parlar del plaer de la relectura, molt comú en l’etapa infantil-. Tots els qui estem en contacte amb infants i llibres hem rebut la petició gairebé infinita de llegir per quinzena vegada la mateixa història. També ho sabran les mares, pares, àvies i avis que una vegada rere una altra expliquen la mateixa història, amb les mateixes paraules als petits.

Per tant, la capacitat de lectura d’un infant requereix, entre altres factors, proposar una bona selecció literària.

Amb una bona selecció em refereixo, que hi ha llibres i àlbums il·lustrats que potser si no s’ajuden a descobrir, ningú més els oferirà l’oportunitat de fer-ho, ja sigui per desconeixement, per dificultat d’accés… Llibres que val la pena descobrir en certs moments i que mai tindran el mateix gust si es llegeixen abans d’hora o massa tard. Cert és que la bona literatura no té edats (hi crec cegament) però igual de cert és que hi ha llibres que descoberts durant la infància suposen una experiència irreemplaçable. Lectures compartides, escoltades, solitàries, sota el llit, asseguts al sofà, al pati de l’escola, a l’aula,… que poden ser determinants per orientar un interès, una imaginació, una sensibilitat. “ Esas lecturas que dejan huella y que por muy enterradas que puedan quedar más adelante, son imborrables”*

* Michael Butor, Les lectures de l’enfance, al número especial de L’Arc, dedicat a Julio Verne, núm. 29, segon trimestre de 1966, pp- 43-45.

*Rigau vol que els alumnes de primària llegeixin almenys 25 llibres l'any

La consellera impulsa un pla que comença enguany a 360 centres per combatre el fracàs escolar millorant la comprensió lectora

Sònia Sánchez Barcelona | Actualitzada el 01/12/2011 17:55

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, vol que els alumnes de primària llegeixin com a mínim 25 llibres l'any, i els de secundària, 30. Per fer-ho, recomana afegir als 30 minuts de lectura diària obligatòria ara a les escoles de primària, entre 10 i 20 minuts més de lectura a casa, i que els mestres tutors facin un seguiment periòdic dels hàbits de lectura dels seus alumnes.

Tot i no ser obligatòries, aquestes propostes formen part d'un pla de govern que té com a objectiu "reduir el fracàs escolar potenciant la lectura sistemàtica al llarg de tota l'escolaritat". El Pla Nacional de Lectura 2011-2015 inclourà també mesures impulsades des de la conselleria de Cultura per millorar els índexs de lectura dels catalans i apropar-los a la mitjana europea.

En l'àmbit escolar, el pla comença a aplicar-se ja aquest curs a 360 centres, 180 de primària i 180 de secundària, on els assessors lingüístics de la Generalitat faran un diagnòstic i acordaran amb els directors i els inspectors del centre una estratègia concreta per millorar els resultats dels alumnes en comprensió lectora, avaluant-ne els resultats al cap de tres anys.

L'objectiu de la consellera és que cada any s'afegeixin 270 centres més al pla. Entre els centres escollits per impulsar el pla, n'hi ha alguns amb baixos resultats de comprensió lectora i d'altres que actualment ja desenvolupen plans de lectura amb bons resultats. El projecte pretén establir col·laboracions sistemàtiques entre uns centres i altres per tal que comparteixin estratègies i bones pràctiques.

El pla de Rigau aposta també per fomentar molt "l'autoavaluació com a estratègia d'aprenentatge", de manera que els mateixos alumnes valorin sistemàticament el que han entès del text llegit i allò que els ha aportat la lectura. Per això, Ensenyament proposa que els alumnes elaborin un portafolis de lectura, com una mena de diari on reflexionin sobre el seu propi aprenentatge a través de la lectura i amb el qual els mestres puguin controlar també si els alumnes arriben o no als dos llibres mensuals que es recomanen per incrementar els seus resultats educatius en general.