“Estimat
Francesco,
aquest matí
has vingut i m’has dut el teu llibre. Encara estaves endormiscat, amb aquells
ullets foscos-foscos, que prou feina tenien per obrir-se i aquella manera de
caminar creuant les cames, que sembla com si haguessis de caure quan menys t’ho
esperes. Has vingut amb un llibre ple d’imatges. Era el de la marieta,
enquadernat amb espiral. Te’l mires sovint, i la mare te’l llegeix abans que
t’adormis. (…)
(…)De moment
en pots tenir prou amb la història de la marieta, o amb la de Dumbo. Després
canviaràs, i voldràs llegir altres coses. Hauràs de menester altres llibres: ja
no seran d’aquells que tenen molts dibuixos d’animals, o d’aquells que tenen
sons. Començaràs a sentir parlar d’una cosa que s’anomena literatura, i també
poesies, t’aprendràs de memòria alguna tirallonga, i potser n’oblidaràs el
final. Tothom riurà. I correràs el perill que algun mestre amb tota la bona fe
provi, des de petit petit, d’inculcar-te el valor sagrat de l’estudi, del deure
de llegir, del deure de saber; que et vulgui fer sentir com una formigueta
davant les grans muntanyes de la genialitat universal. I que no t’ensenyi a
escalar-les, sinó tan sols a retratar-les, com un turista qualsevol. Jo no et
vull transformar en un alpinista de les lletres, Francesco (jo, pobre de mi,
que pateixo vertigen), però vull que comprenguis que l’admiració sempre és
misticisme, és enamorament, és a dir una cosa molt diferent. (…) La literatura
no fa por, Francesco: ni tan sols la més difícil.”
Fragments de Si
un matí d’estiu un nen. Carta al meu fill sobre l’amor als llibres de
Roberto Cotroneo. Edicions 62. Barcelona, 1995.
He volgut començar aquesta entrada del blog amb aquest fragment
del llibre de Roberto Cotroneo per reivincar una vegada més la importància
de la LIJ, del dret a no ser classificada
com a literatura “de segona”, el deure d’oferir als infants literatura de
qualitat, el deure de no imposar llegir sinó l’obligació de crear espais
(físics, temporals i circumstancials) que convidin a la descoberta de llibres,
autors, literatura que faci viatjar, somiar i créixer.
Des de l’any 1967, el 2 d’abril, coincidint amb la data de
naixement de l’escriptor Hans Christian Andersern, l’IBBY* promou la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil amb la finalitat de promoure
els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.
Des del CLIJCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)
es coordinen biblioteques i llibreries que s’han volgut afegir a la iniciativa
i conviden a tots els infants a endinsar-se dins el món de la literatura
mitjançant tot tipus d’activitats d’animació a la lectura.
Què és l’IBBY (International Board on Books for Young People)?
L’Organització Internacional pel Llibre Juvenil (IBBY); és un
col·lectiu sense ànim de lucre fundat l’any 1953 i format per associacions i
persones de tot el món compromeses amb la idea de propiciar espais de trobada
entre els llibres i la infància.
Els objectius que persegueix són
• Promoure l’entesa internacional a través dels llibres per a infants i joves.
• Facilitar als infants i joves de tots els països oportunitats per a accedir als
llibres de qualitat literària i artística.
• Afavorir
la publicació i distribució de llibres de qualitat per a infants i joves, especialment als països en via de
desenvolupament.
• Proporcionar suport i formació als qui treballen amb infants i joves i amb els llibres
concebuts per a ells.
• Estimular
la investigació i la publicació de treballs
acadèmics en el camp dels llibres per a infants i joves.
Un llibre meravellós per partida doble, per les paraules al fill d´amor a la lectura i per la referència a la gran llibre d´Italo Calvino.
ResponEliminaJ.