divendres, 25 d’abril del 2014

Després de Sant Jordi...


Sant Jordi, dia de llibres i de roses, dia de bullici de gent buscant llibres; hi ha qui va sortir de casa a la cerca d’un llibre concret, altres es deixaven aconsellar, hi havia qui deixava que  l'atzar, aquella cosa ..., casual–o no-, d’aturar-se en una parada de llibres de segona mà, de topar-se amb una troballa literària.
Cues davant de les paradetes per aconseguir dedicatòries i signatures.

Paradetes de roses, roses de veritat –vermelles, blanques, blaugranes, fins a tota una gamma de color inimaginables- roses de paper, de roba, roses per menjar…

Tot plegat feien una passejada màgica i amb encant, acompanyada d’un
bon sol.

Els meus llibres de la Diada d’enguany no han estat cap novetat editorial, no, han estat dos àlbums clàssics que faran créixer la meva biblioteca personal una miqueta més. Raspall, un text de Pere Calders amb dibuixos de Carme Solé Vendrell i Jo les volia, un text de Maria Martinez Vendrell amb dibuixos de Carme Soler Vendrell,tots dos signats i dedicats per la il·lustradora.

Aquests àlbums són part de la col·lecció Mars. Mars és una iniciativa que es va començar a gestar al juny del 2007 i ha casat els interessos de Magenta Universal Productions (una editorial creada per recuperar els millors llibres il·lustrats per Carme Solé Vendrell) i l'Associació de Mestres Rosa Sensat que no son altres que recuperar àlbums il·lustrats descatalogats, tant els catalans com els universals i normalitzar la literatura infantil i juvenil.


“I ÉS BEN DE DEBÒ QUE VA FER-LI L’EFECTE QUE ACARICIAVA EL LLOM D’UN GOS. NO CALIA BUSCAR MÉS, VA LLIGAR-LO AMB UN CORDILL I AL CAP DE CINC MINUTS ESTAVA BEN LLUNY DE CREURE QUE ARROSSEGAVA UN RASPALL, SINÓ QUE TENIA EL CONVENCIMENT QUE “RASPALL” UN GOS DE RAÇA ESTRANYA, EL SEGUIA AMUNT I AVALL DE CASA SEVA.”

                                                                                                Raspall -Pere Calders-


“DE NIT SEGUIA COMPTANT AMB LA LLUNA COM A COMPANYA DE REFLEXIONS.
I FINS SORTIA A LA FINESTRA PER ANAR-LA A TROBAR, EN LLOC D’ESPERAR QUE FOS LA LLUNA QUE S’ACOTÉS A ELLA.
LA ROSER VEIA EN ELS ESTELS FINESTRES DEL CEL.
“DES D’ON EM DEU MIRAR LA MARE?”, PENSAVA. I S’ESFORÇAVA A ENDEVINAR-HO. NO LI VA SER DIFÍCIL.!

                      Jo les volia -Maria Martinez Vendrell-
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada